La Montserrat Vilar és professora de música. Viu a Viena des de fa quasi trenta anys i ha tingut una idea tan simple com valuosa.
Ara que les filles ja són grans, ha decidit no llençar la col·lecció de revistes Cavall Fort que les ha acompanyat durant la infància.
En lloc d’això, ha optat per compartir-la amb altres famílies catalanes de la ciutat.
Durant gairebé deu anys, les revistes han servit per aprendre i practicar el català. A través dels còmics, les històries i els reportatges, les filles han mantingut el contacte amb la llengua i la cultura.
La resposta de la comunitat no s’ha fet esperar: vuit famílies catalanes de Viena s’han mostrat interessades a rebre exemplars, i la Montserrat els ha repartit religiosament.
El Casal Català de Viena també ha contribuït a difondre la iniciativa entre la comunitat.
Aquest mateix patró d’avis regalant Cavall Fort als nets expatriats, igual que el van comprar als pares quan eren nens, també s’ha detectat a Praga, i és que entre les famílies de la diàspora la lletra pot canviar, però la música sovint s’assembla.
Aquests materials són valuosos per a les famílies catalanes que viuen fora de Catalunya. Ara que a alguns expatriats ja els han crescut els fills convé pensar en les noves generacions.
La iniciativa de la Montserrat mostra el benefici de pensar, quan cal, en termes de comunitat.
