Cavall Fort i la transmissió de la llengua (a l’estranger)

La Montserrat Vilar és professora de música. Viu a Viena des de fa quasi trenta anys i ha tingut una idea tan simple com valuosa.

Ara que les filles ja són grans, ha decidit no llençar la col·lecció de revistes Cavall Fort que les ha acompanyat durant la infància.

En lloc d’això, ha optat per compartir-la amb altres famílies catalanes de la ciutat.

Durant gairebé deu anys, les revistes han servit per aprendre i practicar el català. A través dels còmics, les històries i els reportatges, les filles han mantingut el contacte amb la llengua i la cultura.

La resposta de la comunitat no s’ha fet esperar:  vuit famílies catalanes de Viena s’han mostrat interessades a rebre exemplars, i la Montserrat els ha repartit religiosament.

El Casal Català de Viena també ha contribuït a difondre la iniciativa entre la comunitat.

Aquest mateix patró d’avis regalant Cavall Fort als nets expatriats, igual que el van comprar als pares quan eren nens, també s’ha detectat a Praga, i és que entre les famílies de la diàspora la lletra pot canviar, però la música sovint s’assembla.

Aquests materials són valuosos per a les famílies catalanes que viuen fora de Catalunya. Ara que a alguns expatriats ja els han crescut els fills convé pensar en les noves generacions.

La iniciativa de la Montserrat mostra el benefici de pensar, quan cal, en termes de comunitat.

Vi de Viena i escalopes: Feuerwehr-Wagner

Cafès, restaurants i establiments de Viena (1)

(feuerwehrwagner.at)

Feuerwehr-Wagner és un celler familiar i taverna vienesa alhora, un heuriger. El lloc té unes tres-centes taules, en dos nivells, amb un espai aïllat perquè els més petits juguin. Al llarg de la tarda va arribant gent de totes les edats i combinacions: parelles joves, grups d’amics, famílies, gent gran, etc.

Arriba quasi a omplir-se, però només se sent el mormol de les converses i les rialles, ni una paraula per sobre de l’altra. La gent es deixa passar cortesment entre taules, amb un civisme delicat. Recorren el local cambreres joves i fortes, carregades de safates plenes, o bé els clients que s’han recollit la comanda al bufet.

El públic és estrictament local, la web només està en alemany, i tan tranquils, escolti: seit 1683, diu la divisa familiar, o sigui, l’implícit és que fa més de 330 anys que hi som, vostè mateix.

Continua llegint «Vi de Viena i escalopes: Feuerwehr-Wagner»

Coca de recapte, escalivada amanida i fideus a la cassola.

Els dinars del club*samfaina (46)

Hem tornat al febrer, i més decidits que mai a recuperar i reivindicar la cuina catalana. Per començar hem fet coca de recapte, amb verdura escalivada, sardines i tonyina.

“Recapte” vol dir “arreplegar el que trobis”, de manera que hi pot haver quasi de tot. Nosaltres hem preferit rostir pebrots i albergínes i posar-hi sardines i tonyina, i un raig d’oli abans d’enfornar. La base és farina, llevat, oli, sal i sucre, es remena es deixa créixer durant la nit, s’aplana amb un rodet (o amb una ampolla), i es deixa uns 15 min al forn a 200. Com que hem escalivat pebrot i albergínia, hem fet una amanida. L’amanida d’escalivada és un clàssic dels nostres dinars.

El plat principal, fideus a la cassola. El problema és trobar els fideus adequats. Hem dubtat entre trencar espaguetis (Alessandro, perdona’ns!) o posar uns fideus curts amb forat francesos, que al final hem triat, i el resultat és subòptim (continuarem provant).

El plat comença fregint salsitxes. A Praga tenim les salsitxes de xai de les botigues halal o la salsiccia toscana. Les reserveu i fregiu la costella de porc. Després ve la ceba i l’all. Deixeu que es faci tot, que se sostovi. Després ve el tomàquet i el concentrat de tomàquet. Després el vi ranci. El porto sec amb un 10 per cent de vinagre de vi és un substitut del vi ranci. Es cobreix amb aigua, s’hi afegeix sal, llorer, i que es faci. Si la costella té os, treieu-lo quan estigui bullida. Al final s’han de fer els fideus en l’aigua. Se serveix amb julivert. Si ho voleu estupendament explicat podeu anar a l’original.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de febrer.

Tenim un nom el sap tothom… (el Barça a Praga)

La foto ha arribat per whatsapp. L’equip no ha sortit de l’hotel (fa fred, a Praga). El dinar de directives l’han fet a un restaurant a prop del pont Carles, i Laporta se sap que és molt fan d’aquestes coses. L’equip no ha sortit, però el president ha passejat pel centre, ha saludat aficionats i ha atès la premsa, abans d’anar a dinar.

Trainspotting a Praga

Hi ha un canal a Youtube (per acabar de demostrar que a Youtube hi és TOT) que es dedica a observar els trens entrant i sortint de l’estació central de Praga. L’estació central és un dels centres de la ciutat i del sistema nerviós del país, que és el transport. L’edifici adjunt és una joia modernista que porta anys en restauració, i està cada dia més bonic. Contemplar el pas regular dels trens, faci fred o calor, pot semblar cosa de gent llunàtica, però simbolitza bé la civilització europea i tot el que està en joc en els temps que ens ha tocat viure.

Taiko Ramen Bar, un bon japonès a Žižkov

Cafès i bistros originals de Praga (37)

Les cuines asiàtiques a Praga estan molt ben representades. Aquí hem parlat d’un restaurant de fusió asiàtica a Holešovice, amb plats de tota Àsia, i d’un bon japonès a Vinohrady, Smíchov i Letná. També hem parlat del vietnamita de la cantonada que qualsevol que visqui a Praga té a prop.

El Taiko Ramen Bar és un japonès de Žižkov que us seduirà amb conceptes tan essencials com un bon brou cremós, com a base del ramen, en un local decorat amb fanals i flors de cirerer sintètiques.

Hem tastat aquests brous cremosos, són estupends i no us els fareu a casa. El menú és ric però hem començat per un bol de ramen, aquí el teniu:

El Taiko Ramen de Žižkov us ofereix una esplèndida mostra de cuina japonesa.

El Tió superstar i el softpower català

Ho tenim comprovat. El tió és un seductor. Un avi txec va fer un tió per a les netes, perquè el fill es va enamorar d’una catalana. Un txec divorciat amb filles s’enamora d’una altra catalana, i la idea de fotre bastonades a un tronc i rebre regals a les nenes txeques les fascina. Mentrestant, la canalla creix: mentre alguns es fan massa grans per continuar creient, n’arriben de nous, petitons, disposats a bastonejar el tió i rebre regals. A Praga tenim el tió que va fer l’avi txec i el cosí que va venir de Catalunya a donar-li un cop de mà.

Pel desembre, escudella a Praga!

Els dinars del club*samfaina (45)

Hem fet una escudella-ramen, amb conchiglie italianes en comptes de galets i jelito txec en comptes de botifarra negra. Abans hem fet una amanida amb bolets i formatge de cabra.

També hem fet una amanida de tomàquet txec i olives kalamata.

De postres, gelat de festuc de Creme de la creme, que tot i el nom són txecs, amb trencadís de festuc i una paperina de bona galeta.

També hem continuat parlant de bitcoin i satoshis i de la situació, perquè el nivell no decau.

____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de novembre, que excepcionalment ha passat de l’últim cap de setmana de novembre al primer de desembre.

Envieu-vos paquets… és millor que facturar maletes

Llibres, papers, bacallà, xocolata, torrons…

Tips de l’abús de les companyies aèries amb les maletes? Doncs no en factureu més. Envieu-vos paquets.

Anant i venint entre Catalunya i Europa Central, si teniu adreça a Praga (Viena, Bratislava, Budapest, etc.) envieu-vos paquets un dia o dos abans d’agafar l’avió de tornada.

Teniu opcions. Una empresa catalana a Praga us por fer arribar etiquetes, que us haureu d’imprimir i portar a una sucursal de DHL. Per demanar l’etiqueta us haureu de posar en contacte [aquí].

Una altra opció: fa un any vam parlar de Nova Post, una empresa de paqueteria ucraniana amb implantada a bona part d’Europa. A Txèquia, Eslovàquia, Àustria i Hongria estan presents, i a més països.

Enviar-se caixes surt per sumes comparables a facturar maletes, però sense la llauna d’haver d’esperar equipatge, etc.

La capsa arriba al cap de dos o tres dies, us la porten a casa i us queda el plaer de l’unboxing (!).

Tardor, Divoká Šárka, castanyes

El Casalet ha sortit d’excursió o passeig de diumenge a Divoká Šárka, aquest parc natural a Praga mateix, en el que sembla un perfecte dia de la tardor més fotogènica: pluja però no massa, fred però no gaire i tota la gamma de verds, marrons i ocres. Hi ha hagut temps de picar unes castanyes (fetes en forn domèstic), en nom de les dates i la tradició, i s’ha acabat dinant per la zona.

___
El Casalet és la secció del Casal Catalanotxec de famílies amb canalla petita. Fan un Casalet d’Art amb manualitats dos cops al mes (tret de l’estiu), el Tió quan toca i més activitats. Si ets a Praga o a Txèquia fes-te del Casal i participa.