Cafès, restaurants i establiments de Viena (1)
Feuerwehr-Wagner és un celler familiar i taverna vienesa alhora, un heuriger. El lloc té unes tres-centes taules, en dos nivells, amb un espai aïllat perquè els més petits juguin. Al llarg de la tarda va arribant gent de totes les edats i combinacions: parelles joves, grups d’amics, famílies, gent gran, etc.
Arriba quasi a omplir-se, però només se sent el mormol de les converses i les rialles, ni una paraula per sobre de l’altra. La gent es deixa passar cortesment entre taules, amb un civisme delicat. Recorren el local cambreres joves i fortes, carregades de safates plenes, o bé els clients que s’han recollit la comanda al bufet.
El públic és estrictament local, la web només està en alemany, i tan tranquils, escolti: seit 1683, diu la divisa familiar, o sigui, l’implícit és que fa més de 330 anys que hi som, vostè mateix.
El districte vienès de Döbling és una zona històricament vinculada al cultiu de la vinya. La família Wagner explota unes onze hectàrees de vinya situades entre Viena i la localitat propera de Klosterneuburg-Weidling. La continuïtat generacional ha permès mantenir una tradició vitivinícola i consolidar el celler dins del panorama del vi vienès.
El nom de l’empresa prové de l’avantpassat Josef Wagner, que va ser capità del cos de bombers voluntaris de Heiligenstadt al segle XIX. Amb el temps “Feuerwehr-Wagner” es va convertir en la denominació del celler i del local gastronòmic, que podríem traduir lliurement com “Cal bomber Wagner”.
A més d’elaborar el vi que se serveix, l’establiment ofereix als clients especialitats austríaques tradicionals. Aquí és impossible escapar-se del wiener schnitzel. La màxima excitació consisteix en triar si l’escalopa la voleu de xai… o de vedella, però sempre amb la kartoffeln salad.
En fi, el xovinisme gastronòmic llatí, que en si mateix és una mica ridícul, val més deixar-lo estar, perquè se suposa que viatgeu per curiositat, per conèixer altres cultures. Si viviu a Viena el més probable que us acabi portant a un heuriger gent del país , i la cuina de casa és sagrada per a tothom, a tot el món.
Hi ha més plats, però no gaire més, el servei s’organitza en forma de bufet amb plats freds i calents elaborats segons la temporada, o bé sota comanda. El que heu de fer, visitant un celler familiar de tres segles, podent conèixer els notables vins blancs de la regió, és no demanar cervesa, no queda bé. Tot i així —el civisme obliga— en tenen només d’ampolla, per als recalcitrants.
El local ha anat evolucionant per adaptar-se una afluència de visitants molt important i constant tot l’any. A més de les sales interiors hi ha espais exteriors com terrasses prop de les vinyes, per quan arriba el bon temps. Potser això és més atractiu, per al visitant al·lòcton? Es podrà menjar l’escalopa… però a l’aire lliure, voltat de vinyes.
Feuerwehr-Wagner és una combinació òptima de tradició familiar, producció vitivinícola i gastronomia típica de la cultura del vi de Viena.
Fonts
https://www.feuerwehrwagner.at
https://www.trawox.com/en/feuerwehr-wagner-gmbh/
https://www.inyourpocket.com/vienna/feuerwehr-wagner_139496v
El local més antic que es coneix a Viena és el Griechenbeisl, documentat ja l’any 1447 al barri grec de Viena (Griechenviertel), al centre històric prop de la catedral. Els Beisl són tavernes tradicionals vieneses, normalment petites i informals, diferents dels restaurants més grans o dels Heuriger, que estan vinculats a les vinyes.
També des de 1683 trobem el Heuriger Mayer am Pfarrplatz, un establiment amb una forta memòria musical al barri. Avui és un lloc més turístic, conegut perquè Beethoven hi va residir breument. En canvi, altres heuriger de la zona, com Feuerwehr-Wagner, mantenen encara un ambient més local i familiar.
A més de la gastronomia, aquests heuriger es troben molt a prop del Beethovengang, un petit camí pintoresc que baixa dels boscos del Wienerwald. Aquest paisatge explica per què Beethoven buscava aquesta zona quan volia allunyar-se del centre imperial de Viena. Encara avui el passeig permet imaginar l’ambient rural que existia aquí a començaments del segle XIX, quan Heiligenstadt era encara un poble separat de la ciutat.