MANUAL D’INSTRUCCIONS
Diem “crowdcooking” perquè amb la paraula en anglès queda més fi i crida l’atenció, però en essència consisteix en contribuir a un cistell de compra, una suma igual, i dinar un cop al mes, en grup.
A continuació una experiència exposada en indicacions, per si inspira altres comunitats catalanes al món.
No s’ha d’entendre com regles, és una exposició ordenada del que ha funcionat en l’experiència original. Cada comunitat s’ho adaptarà a la seva circumstància.
Beneficis comprovats
1) Reunions informals, d’esperit democràtic i transversal: gent de diverses generacions, procedències i perfils socioprofessionals, intercanviant experiències i informació pràctica.
2) Rebuda a gent que porta menys temps al país.
3) Parlar català, ambient relaxat.
4) Els dinars són més oberts a la participació que els sopars: no exclouen la gent amb nens petits i permeten als comensals disposar de la resta del dia.
5) Creació i enfortiment de vincles d’amistat i de comunitat, sobretot a partir de l’assistència reiterada.
Què es necessita
6) Algú a qui li agradi cuinar i ho promogui.
7) Un espai. Un pis prou espaiós per acollir 10-12 persones. L’espai llogat també es pot considerar, assumint el cost i la gestió addicional.
8) Un acord sobre un lloc, un dia i una hora fixes, inamovibles i innegociables, en termes com “el primer/últim dissabte/diumenge de mes”.
Com funciona abans del dia en qüestió
9) La comunicació demana un grup de WhatsApp.
10) Uns quinze dies abans del dia triat el promotor proposa un menú en línies generals. Es discuteixen idees sobre el menú, s’aporten receptes.
11) Les persones interessades confirmen privadament al promotor, fins a tres dies abans de la data triada, a un hora concreta.
12) El dia, l’hora i el lloc són fixos i l’espai és limitat. Ningú està obligat a venir, ni es passa llista ni s’hi espera ningú. Per tant no cal dir “no puc venir”, ni al grup ni per privat, perquè no té cap sentit i omple la comunicació de missatges que no aporten res.
Com es determina la suma fixa i com es fa el pagament
13) Depèn de les condicions del país, però la idea és cobrir el cistell de compra. Si el promotor sap que venen X persones té immediatament el pressupost disponible. Donar menjar a més persones demana incrementar la proporció d’ingredients, etc. Els ingredients s’ha de procurar que siguin fàcilment disponibles, sobretot a la gran distribució. La suma ha de ser assequible, però no del tot, no simbòlica. L’experiència ha de proporcionar valor als comensals.
14) Es recomana el pagament en efectiu perquè queda controlat i resolt a l’acte. Es diposita en una capsa o recipient visible. Considereu aplicacions i altres procediments només si són d’ús general al vostre país. Encara que l’aplicació existeixi, l’efectiu evita consultar pantalles i sempre serà menys feina per a l’organització.
15) Sí, cobrir només el cost dels ingredients comporta que l’organització és altruista.
Com funciona durant el dinar
16) Sí, organitzar dinars a casa comporta obrir casa a desconeguts, i predisposició a trobar-se amb desconeguts. Això situa la iniciativa en el terreny intermedi de qualsevol iniciativa de catalans a l’estranger: la catalanitat no fa una persona automàticament interessant, però ignorar el patrimoni comú i les afinitats potencials és empobridor. Per tant, si algú necessita saber abans “qui ve” se li ha d’agrair, perquè comunica per anticipat que és una persona del tot inadequada per a la iniciativa.
17) Un cop s’arriba al dinar, és més o menys espontani que algú ajudi el cuiner promotor en tasques com parar i desparar taula, fer l’amanida, etc. L’ambient és relaxat, casual.
18) Els comensals porten una suma fixa per persona, acordada, i normalment en efectiu. Si algú decideix portar alguna cosa comestible o bevible pel seu compte se li agraeix, però és decisió personal seva. Importadors i distribuïdors de productes que apareguin amb mostres són sempre benvinguts.
19) Està bé que algú amb una mínima habilitat faci fotografies dels plats, per fer-les córrer, fer dentetes a qui no ve i promoure la idea a través del grup de WhatsApp, o si l’activitat s’emmarca en un casal, a través de les seves xarxes.
Altres consideracions
20) El grup de WhatsApp pot servir per a qüestions de gastronomia en un sentit ampli. En el context de comunitats expatriades, facilita intercanviar informació sobre qüestions com 1) Restaurants; 2) On trobar productes del país o similars; 3) Organització de comandes col·lectives d’aliments i begudes.
21) La iniciativa es diferencia de convidar amics i coneguts perquè 1) s’obre a qui no pot convidar (per la raó que sigui: no cuina, no té lloc, etc.), i 2) amplia el cercle personal dels assistents a gent que comença sent desconeguda, però pot deixar de ser-ho.
22) Sempre es pot fer un dinar fora del dia i el lloc habituals si així s’acorda.
23) No cal que depengui tot d’una sola persona ni d’un sol espai: algú pot posar la cuina i algú altre (una o dues persones) hi poden cuinar, es pot trobar més d’un pis, etc.
24) No ha de ser cuina catalana ni de cap tipus, però venim d’on venim, dels arrossos a l’estiu i de les escudelles a l’hivern, i com se sap el nacionalisme (gastronòmic, si més no) no es cura viatjant. En ciutats cosmopolites, en comunitats amb abundància de matrimonis mixtes, les possibilitats són moltes: hi pot haver un dia de qualsevol cuina per a nosaltres exòtica, sense que la persona que promou el dia en concret tingui cap obligació de continuar.
25) Els nens i nenes molt petits no compten a l’hora de la contribució.
26) La iniciativa es children i family friendly, però no “centred”, perquè no està pensat només per a gent amb fills petits. Satisfer les seves necessitats correspon als pares.