Una mirada als informes de la Fiec i del Pere
Ets català, vius a Txèquia, Eslovàquia, Hongria o Àustria. En tota la regió som unes dues mil persones: 380 a Txèquia, 80 a Eslovàquia, 150 a Hongria i 1400 a Àustria.
Els valencians serien uns 1400: 260 a Txèquia, 55 a Eslovàquia, 100 a Hongria i 980 a Àustria. Els balears, uns 300: 60 a Txèquia, 12 a Eslovàquia, 22 a Hongria i 220 a Àustria.
Les xifres són estimacions arrodonides. Es basen en el Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero (Pere) i en aplicar un 16% de la xifra a Catalunya, un 11% al País Valencià i un 2,5% a les Balears, que és la proporció de cada territori en la població de l’estat espanyol.
Ho explica la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (Fiec) en l’últim informe.
El “Pere” es basa en dades consulars espanyoles. Sí, es molt fàcil de criticar:
-no s’hi registra tothom que hi és;
-no hi és tothom que està registrat;
-es limita a registrar l’adscripció administrativa a províncies espanyoles.
Ara bé, no cal entendre les xifres com una veritat absoluta per apreciar el que aporten com una orientació. Als qui organitzeu coses localment us ha de donar una noció del màxim de població al que podríeu arribar.
Més enllà d’Europa Central, l’informe sobre tota la diàspora revela coses interessants. Per limitar-ho a tres.
Primer, la suma total d’expatriats és 427 mil persones i continua creixent, un 5% l’últim any. Això ja és la segona ciutat de Catalunya.
En segon lloc, a França (66 mil) hi ha més catalans que a Vic (50 mil) o Olot (40 mil).
Tercer: que s’exporta talent ja és un fet mesurable i demostrable, cita:
En el cas català les persones que van marxar de Catalunya a 2023 tenien un nivell d’educació superior en un 39,34% dels casos, un nivell de Segona etapa d’Educació Secundària i Educació Post-secundària no Superior en un 22,16% dels casos, un nivell Primera etapa de Educació Secundària i similar en un 26,72% dels casos i un nivell Educació primària i inferior en un 11,77% dels casos.
La cua d’aquest “s’exporta talent” seria “s’importa tercer món”, però això ja no seria el debat de la diàspora.