Els dinars de l’OFF-samfaina OFF-calçotada (26)
Una setmana després de la calçotada clàssica, més participativa i comunitària que mai, el club*samfaina, el braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, prova més coses de calçots fora del ritual de la calçotada a l’aire lliure, i fora de la regla de l’últim dissabte de mes.
Hem pensat SIS plats.
1 Crema de calçots/VEGÀ
Fem un brou amb la part verda del calçot i julivert. Mentrestant, fem romesco, seguint les instruccions de l’immens gurú sudista que és Miquel Bonet, ho explica aquí. Això vol dir que rostim all, tomàquet… i patates. Després, fregim la part blanca del calçot. Quan tot estigui tou, trinxem amb la batedora el calçot, el brou, la patata rostida i el romesco, que dona a la crema el bonic color ataronjat. Es podria colar i filtrar, però no ens cal. La crema l’animem amb crostons de pa fregit amb un toc de pimentó i vinagre suau (poma, vi blanc) i fulla de menta trinxada.
2 Amanida d’hivern/VEGÀ
L’amanida és fulla clara, d’enciam petit, i per contrastar tocs de julivert meu com t’has quedat, més trossos de tomàquet sec, càpera, olives verdes, rave tallat en làmines fines. L’oli que conserva el tomàquet sec ja condimenta l’amanida.
3 Soja asiàtica cuinada com si fossin faves tendres a la catalana, amb ingredients txecs i italians.
Comencem per fregir no cansalada viada sinó pancetta stagionata. La ceba i l’all tendre no existeixen, per tant fem servir ceba comú tallada fina. Les faves tendres tampoc les trobem, però la soja sí. És el llegum fonamental de la humanitat asiàtica, a Praga es pot comprar la tavella plena de boles de soja congelades en magatzems d’ingredients per a la cuina asiàtica com Shin Food. Feu un farcell de menta, llorer i julivert per donar fragància, feu servir cordill alimentari. Al final el retirareu i ja està. Després, a Txèquia no podem aspirar al vi ranci, de manera que tirem pel vi negre senzill. Hi afegirem pèsols congelats del supermercat i la botifarra negra txeca o jelito. Només necessita la calor del que ja està cuinat, hi afegiu trossets al final i ja estarà.
4 Calçot de pis/VEGÀ
La diferència fonamental entre la calçotada a l’aire lliure i el calçot de pis és que no es crema el calçot, per tant no t’embrutes i no cal llençar-ne la meitat. Fet a casa, el calçot s’aprofita TOT, de manera que molts en tindreu prou amb UN sol calçot, tallat per la meitat, i només la part blanca, perquè la part verda l’hem fet servir per a fer el brou de la crema de calçots.
5 Rostit de pollastre, salsitxa, tomàquet
Fregiu el pollastre, fetge, salsiccia toscana, i retireu-ho. En l’oli amb els sucs de la carn, caramelitzeu ceba. Retorneu-hi la carn, afegiu-hi la passata de tomàquet, reduïu-la, afegiu-hi un got d’aigua. Afegiu-hi panses, però també prunes o albercocs secs si els teniu. Slow food, que la pressa és per a la gent trista.
6 Flam i maduixes/VEGETARIÀ
El flam és una emulsió de llet i ous i un toc de sucre al forn, al bany maria. La maduixa es deixa durant la nit en xarop de vinagre suau (de vi blanc, de poma) i sucre.
Disculpeu la qualitat del gastroporno que acompanya aquests informes. Fem el que podem, amb un mòbil barat, esperem que us il·lustri adequadament.
El nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant.
Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.
___
Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí un segon dinar experimental el març, per allargar el motiu de la calçotada.