Autor: ed.

Cukrárna Sorry – pečeme jinak

Pastís amb oliva entre els ingredients complet amb ampolletes d’oli d’oliva (Facebook Sorry- pečeme jinak)

La cukrárna (pastisseria) Sorry – pečeme jinak (enfornem d’una altra manera) de Brno és realment diferent. A l’oferta hi han tingut per exemple un medovník (pastís de mel) a la cervesa marró fosc, un pastís verd de molsa o un pastís groc brillant de llimona, olives i romaní.

Us havíeu pensat que els pastissos han de ser dolços? Doncs no, sorry, aquí ho fan d’una altra manera. Barregen amb art el gust dolç i el salat (a més de la cervesa també n’hi havia de maionesa). Si passeu per Brno i us ve de gust sortir una estona de la vostra zona de confort gastronòmica, passeu per aquesta pastisseria. No us en penedireu.

Documental sobre Brigadistes txecoslovacs a la Guerra Civil

La televisió pública txeca va emetre el 30 d’abril del 2019 un documental sobre la presència de brigadistes internacionals a la Guerra Civil, Infern sota el cel espanyol (Peklo pod španělský nebem), escrit, dirigit i presentat pel repòrter Stanislav Motl, de llarga trajectòria. Motl posa l’èmfasi en les històries personals de cada brigadista, sense entrar gaire en en el conflicte polític, que només hi està implícit. El documental està en txec a la web de la Ceská Televize.

Un emperador boig, alquimistes i astròlegs, un rabí i un humanoide de fang

L’emperador al logo dels antiquaris (asociace.com)

Una associació d’antiquaris txeca (Asociace starožitníků) té l’efígie de Rodolf II al logo. L’emperador instal·lat a Praga, a cavall dels segles XVI i XVII, va acumular una enorme quantitat d’obres d’art i objectes preciosos, d’aquí que tingui sentit que els anticuaris txecs el vegin com una mena de patró laic.

més

La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.

Mercè Rodoreda cap a 1938, quan va intervenir amb Francesc Trabal davant del PEN Club txec.

La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper clau, amb elements com el constructor František Müller, capaç d’encarregar el xalet a un tal Adolf Loos. O bé l’oncle de Václav Havel, un dels productors de cinema més importants.

més

Els nens de Husák i l’amor

Presentem dues obres d’autors txecs que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com «Husákovy děti» o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l’amor i de les relacions de parella. Permeten endinsar-se en la «txequitud» i els seus misteris, amb aquella visió tan certa que només dona la bona literatura.

més

Franz Kafka, mascota turística

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és kafka-rona.jpg
Monument a Kafka de l’escultor txec Jaroslav Róna (foto: Antoni Molist)

Kafka va néixer i viure a Praga. Avui és una mascota turística de la ciutat. Hi ha un museu que de fet és una trampa per a turistes, amb botiga al final. Hi iniciatives com una fundació dedicada a la memòria de l’escriptor i a l’herència cultural jueva, amb una llibreria molt completa. El lloc on està enterrat queda fora del centre, i el millor monument, davant d’una de les sinagogues, posa a prova de l’espectador què ha llegit, com es pot veure en la fotografia (en quin relat està inspirat?).

més