El primer cap de setmana d’octubre hem estat de ruta per la zona del llac Attersee, a Àustria. La recomano a qui busqui unes montanyes més altes que les txeques, sense haver d’anar tan lluny ni tan amunt com al cor dels Alps. El lloc és ben pintoresc, amb el llac de fons i unes parets granítiques imponents. Es poden fer rutes de nivell suau pel bosc o aumentar el nivell pujant al refugi Hochleckenhaus, on no es pot arribar sense pujar i baixar per uns camins ben costeruts. El refugi ens va semblar un pèl car per la qualitat de les instal·lacions i del menjar, però així són els preus austriacs. Vam anar-hi en cotxe, en menys de quatre hores s’hi arriba, però un de nosaltres hi va anar la setmana abans en transport públic, així que també és factible. Aquí i aquí la ruta de cada dia.
De la Junta del Casal: el diumenge 12 al Prague Central Camp de Žižkov fem taller de panellets i castanyada. El lloc molts ja el coneixeu, va anar bé l’any passat, té un bar perquè cadascú demani el que vulgui i podrem tenir foc per fer les castanyes (i el que cadascú es vulgui portar). És un pèl més tard que el dia 1, però hem pensat que valia més repartir les activitats, perquè els primer cap de setmana hi ha taller d’art. Si sou nous i en voleu saber més, aquí teniu l’any passat
A les 16h ens trobarem els que us apunteu al taller de panallets. No cal inscripció per venir a la castanyada però si per participar al taller de panallets.
Com es fa la inscripció Si ets al grup de Whats del Casalet i has declarat interès dona’t per inscrit/a.
Si no, escriu un correu a junta@casalcz.cz
Començarem a fer foc per coure les castanyes i quedaràn les brases disponibles perquè cadascú es cogui carn o el que vulgui portar. Els que vingueu si us plau organitzeu-vos cooperativament: algú porta pa, algú hamburgueses vegetarianes, algú unes costelles de xai.
Les castanyes, un tast de panallets i les brases seran gentilesa del Casal.
El taller de panellets serà també gratuït pels socis però costarà 100kc pels no socis.
El tracte amb el càmping és que les begudes les hem de comprar a ells. Tenen parc infantil i menjador cobert.
Zátopek, sobre la vida del gran atleta txec, és una de les pel·lícules del cicle.
A partir del 30 d’octubre i fins al 12 de desembre es projecten setmanalment set pel·lícules de cinema txec actual a Barcelona, al Reial Cercle Artístic. La iniciativa és del Czech Center de Madrid, l’organisme públic que s’encarrega de promoure la cultura txeca a món. Aquí teniu informació sobre les pel·lícules en espanyol. Crida l’atenció la varietat de gèneres i l’amplitud d’interessos de la cinematografia txeca, que ve d’una gran tradició i conserva un molt bon nivell, en tots els gèneres.
Les influències italianes són un efecte inevitable de l’èxit de la potent indústria agroalimentària d’aquell país, que fa arribar a tot arreu el seus productes excel·lents.
Sopa de verdures amb galets, trinxat, escalivada amanida El dinar d’octubre ha començat amb un brou de verdura i galets i un trinxat fet amb kapusta, la varietat de col verda i amb fulla arrugada (no és el zelí), que només hem trobat en un mercat com el de Jiřího z Poděbrad. És el tercer trinxat del grup, després d’intensos debats tècnics i de transferència de know-how. Hem fet servir pancetta, disponible a les botigues Gran Moravia.
Botifarra rostida amb mongetes i allioli La botifarra és, en realitat, la salsiccia de la T0scana, per les mateixes raons indicades, i del mateix proveïdor. La botifarra està feta reptint la recepta del rostit de setembre: amb brandy, amb ceba blanca (no roja) i molt lentament, moltes hores. Slow Food. Mongetes d’una botiga d’alimentació oriental, allioli. Postres: poma al forn, gelat de vainilla. Vins: Rioja, Ribera. ___ Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar d’octubre.
Com podeu llençar coses que no us caben a les escombraries, a Praga i altres ciutats.
Si voleu llençar el sofà o la nevera que ja no us fan servei, o qualsevol cosa que no us cap a les escombraries, els districtes de Praga tenen una estratègia pràctica i barata: posen contenidors perquè la gent ho porti, per tot el districte.
Praga 3 publica on es recolliran, dia a dia, en quina plaça o cantonada estarà exactament el contenidor, i en quin horari, en punts pensats estratègicament perquè tothom ho tingui a prop almenys un dia al mes, i perquè el districte s’estalviï el camió recorrent cada carrer. Aquí teniu el mateix a Praga 7, i també a Praga 8, per tant creiem que segurament passa a tot Praga.
Què passa si no voleu esperar? Si us voleu desfer del sofà vell *ARA*, i si ho podeu transportar, hi ha punts per tot Praga on portar-ho a llençar, són les deixalleries o “sběrné dvory”, literalment “patis de recollida”, aquí la llista, i aquí una altra llista que té Praga i altres ciutats de la república. Busqueu el vostre districte, si hi aneu és probable que us demanin on viviu i ho hagueu de demostrar, perquè són per a gent que viu a la zona que tenen assignada. _____ Elaborat amb informació addicional aportada pels lectors M.S., J.M. i B.R.
Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.
La trampa dels ingressos mitjans Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.
Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.
A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.
Els límits del creixement Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.
L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.
Els plans del govern Fiala Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.
En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.
El vídeo està en les vint-i-quatre llengües de la Unió Europea. El lema de la campanya és ‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’. La idea és fer valdre la riquesa lingüística del continent i fer un elogi de totes les llengües.
Els vídeos s’ofereixen a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. Es demana suport en la defensa del català com a pròxima llengua oficial a les institucions europees. Defensa el català i el fa intercanviable amb qualsevol dels altres 24 idiomes, per demananar ser el 25è.
La campanya inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública. Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa els principals motius a favor de l’oficialitat del català a la UE.
Es pot creuar Praga anant de večerka en večerka sense respirar? Doncs segurament que una bona part sí. La paraula ve de “večer” [ve txer], que aquí ens agrada traduir per “vespre” perquè sí, perquè comença per ve baixa, però de fet poden ser-hi fins a les nou, les deu o fins a les 12, a discreció de la direcció de cada negoci. Estan gestionades per vietnamites i altra gent de l’orient llunyà. A vegades a penes parlen el txec bàsic per dir els preus en veu alta. Però a vegades hi ha la descendència, nens, adolescents i joves escolaritzats a Txèquia, que parlen un txec impecable.
La il·luminació és trista, industrial, i la remor de les neveres domina sovint l’ambient. Hi ha sobretot alimentació: salsitxes i embotits en safates de plàstic, ous, iogurts, lactis, conserves de peix i de carn, fruita, pa. Begudes, piles d’ampolles de PET d’aigua, cartrons de sucs, llaunes de refrescos. Alcohol: cervesa freda i a temperatura ambient, vins barats o directament dolents, licors i coses sòrdides com xopets de vodka en gots de pàstic, i després tabac d’embolicar, cigarrets. Hi sol haver drogueria, però també una varietat infinita i imprevisible de coses: pegament, eines, calçat, gorres, joguines, roba interior, mitjons, flors, herbes fresques per cuinar, estris cuina i budes panxuts o gats maneki-neko saludant-vos amb el braç i desitjant-vos bona sort i prosperitat.
A la večerka és normal que hi treballin famílies senceres: es habitual veure adults descarregant el monovolum o el cotxe, sovint bo i car, de subministraments que han anat a buscar a la gran distribució. Després ho vendran a qui torna tard de la feina, o ha anat a comprar i s’ha deixat alguna cosa, o li fa mandra entrar al súper i fer cua per una compra petita.
El negoci funciona carregant una mica de marge i fent infinites hores. Molts es treuen un extra acceptant ser el punt de recollida de capses de cartró amb coses que els veïns compren a Internet. Si entrant en qualsevol večerka us trobeu que fa una forta olor de sopa és perquè heu enxampat la mestressa sopant al peu de la caixa. Quan fa bon temps us podeu trobar nens petits davant de la botiga dels pares, estirats a la vorera, dibuixant-hi dinosaures o autobusos amb guixos de colors. _____
La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país. Teniu totes les entrades sota l’etiqueta del mateix nom, “txecopèdia”.
Ens ha arribat aquest cartell i hi és tot el que sabem: serà a Parukářka, que per si algú no se situa és un bonic parcde Žižkov, i “haberá castañas, música e ganas de festa”. Comencen d’hora.
Es diu «Krteček» [cr te txec], diminutiu de «krtek», talp, fill predilecte del dibuixant, animador i il·lustrador Zdeněk Miler. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i venen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, ni més ni menys que des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt. Diuen, segurament és apòcrif, que el va precedir un estudi on es va comprovar que el talp era l’única bestiola que Disney no va tocar. El fet és que les formes arrodonides, el ulls grossos i el nas vermell atrapen l’atenció del seu públic, els més petits l’adoren des fa ja set dècades, i continua triomfant generació rere generació. Els curts i els llibres van del Krteček i els amics, tot de bestioles del bosc, vivint aventures i transmetent valors optimistes i positius i ecologistes (si ho preferiu d’amor a la natura) i una sana alegria de viure. Als curts per cert les bestioles, tret dels primers que hi ha va haver, no parlen, de manera que no hi ha barrera lingüística. Al voltant del Krteček hi ha un sucós negoci de llicències de merxandatge, com podreu comprovar fàcilment a l’aeroport de Praga, entre altres llocs. Literalment qualsevol cosa es pot vendre si té el Krteček estampat. _____
La txecopèdia de la |RK| és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país.
