L’Eduardo García Salas, la música i la història

L’Eduardo (a l’esquerra), la cel·lista Jana Podolská i el pianista Václav Mácha, o el Halíř Trio (foto Michal Novák)

L’Eduardo García Salas és un violinista amb vocació d’historiador. Ha descobert un document de 1719 on cert aristòcrata encarrega una música i el compositor signa haver rebut l’encàrrec. El compositor venia del que avui és Itàlia, a la recerca de clients. Era Antonio Vivaldi, el client el comte Morzin i d’aquell encàrrec venen entre altres composicions com les Quatre Estacions. Aquest vídeo de la TV italiana explica la història (min. 16:42).

El comte de Morzin era el senyor de Hohenelbe, una població que aleshores era de nació alemanya i avui és la ciutat txeca de Vrchlabí, al nord de Bohèmia. L’Eduardo hi arriba perquè és d’on és natural la seva dona. El grup de música de cambra Count Wenceslaus Morzin’s Music Ensemble és un homenatge a l’esperit de l’època, i l’Eduardo és un dels intèrprets.

Vídeo promocional del Count Wenceslaus Morzin’s Music Ensemble (YouTube)

Avui fa una vida de músic clàssic tan errant com en els temps de Vivaldi. Des dels anys de formació al Conservatori de Lleida, on va néixer, ha continuat formant-se i treballant, entre altres, a Madrid (amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya), Barcelona (amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu), Núremberg, Amsterdam, Praga (amb la Filharmònica Txeca) o Lleida, on va ser Concertino o primer violí de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida durant cinc anys. Actualment és concertino del Teatre musical de Karlín, a Praga.

La memòria d’un violinista prodigiós

Karel Halíř va néixer a Vrchlabí el 1859 i va arribar a ser un gran virtuós del violí. Va actuar a mig món, des de Praga a Nova York. Havia caigut quasi en l’oblit fins que va el 2010 entrar en la vida de l’Eduardo, com Vivaldi, a través de la ciutat de Vrchlabí. Des d’aleshores no s’han separat. L’Eduardo ha creat una Societat Halíř per organitzar la recerca sobre el músic, i és part del Halíř Trio d’intèrprets que recupera el repertori del virtuós de Vrchlabí.

La Societat Halíř ha documentat la vida del músic amb detall. Per exemple, el 1883 Halíř va tocar l’estrena alemanya del Trio en fa menor op.65 d’Antonín Dvořák a Mannheim. El Halíř Trio va enregistrar un CD amb aquesta obra. El 1896 al Carnegie Hall de Nova York Halíř va tocar un instrument llegendari, cert violí vermell del constructor Stradivarius. L’instrument mateix té una història que va inspirar una pel·lícula. (Sobre la qüestió hi ha aquest programa de la TV txeca).

El Halíř Trio el formen a més de l’Eduardo Garcia la cel·lista eslovaca Jana Podolská i el pianista txec Václav Mácha. Continuen sent músics errants, com Vivaldi, com el mateix Halíř. Han actuat entre altres llocs a la Xina, el Japó, Corea del Sud, Xile, Argentina, Mèxic, Turquia, Qatar, Noruega, Suècia i Dinamarca.

El viatge a través dels segles i per tot el món continua. Que la música és un llenguatge universal i no coneix fronteres sona a clixé. Però com es pot veure si fas de la música la teva vida és exactament així.