Textos sobre ciutats txeques fets per estudiants txecs de català del grau de la Universitat Masaryk de Brno.
Litomyšl és una ciutat de regió de Pardubice, situada pràcticament a la frontera entre Txèquia (a la qual pertany realment) i Moràvia, que té uns 10.000 habitants vivint en uns 34 quilòmetres quadrats.
La ciutat és bastant petita pel que fa a la superfície; d’altra banda, però, és força gran quan considerem la seva importància des del punt de vista cultural. Per a mi, Litomyšl no és només un nom estrany (hi ha una teoria segons la qual el nom ve de dues paraules txeques -líto i myslet- que volen dir ‘tenir mandra de pensar’) sinó que també el sinònim de la cultura i la història concentrades.
Com a exemple em serveix el complex del castell amb decoracions d’esgrafiat construït a l’època del renaixement, basat en el disseny dels arquitectes Giovanni Battista Aostalli de Sala i Ulrico Aostalli de Sala. A dintre s’amaga un teatre, una capella, un celler amb estàtues d’un escultor txec molt destacat, Olbram Zoubek, i amb el Cor de cera, un homenatge a Václav Havel. A més, al complex hi ha una fàbrica de cervesa també decorada amb esgrafiat o bé el jardí francès. Tot aquest complex està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1998.
Altres llocs que val la pena visitar són el jardí de monestir amb una piscineta i escultures d’Olbram Zoubek, la plaça Smetanovo amb cases de renaixement i la plaça Komenského, on hi ha la casa de naixement de Bedřich Smetana, un dels compositors txecs per excel·lència.
A més a més, a Litomyšl s’hi celebren un munt de festivals diferents, com ara el de música clàssica anomenat Smetanova Litomyšl, ArchiMyšl – el dia mundial de l’arquitectura, Els dies de la tradició barroca o la Nit de castells.
Crec que és una ciutat molt confortable per a viure-hi: és rica en equipaments municipals de tot tipus. Pel que fa al sistema educatiu, podem trobar-hi jardins d’infància, escoles primàries i secundàries, tota mena de botigues, un hospital, una piscina municipal, una biblioteca, camp de futbol o un centre cívic. A més, la gent és molt acollidora i està disposada a ajudar-vos quan us perdeu (això ho tinc comprovat).
Té una correspondència directa amb Svitavy, on podeu agafar el tren per anar a Praga (2 hores), a Brno (1 hora) o Česká Třebová (10 minuts) i des d’allà viatjar a qualsevol indret de la República Txeca.
Publicat originàriament a Kazal, revista del Casal Catalanotxec (gener-juny 2018)
Blog dels estudiants del grau de català de Brno: República Txeca.