Miloš Forman vist per Helena Třeštíková, el gran cineasta vist per la gran documentalista a Forman vs. Forman, dins del festival de cinema documental Docs, que enguany passa tot ell online a Filmin del 19 al 31 de maig. Aquí podeu llegir la presentació del documental. Miloš Forman (1932-2018) és el gran cineasta, la patum indiscutible del cinema txec. És un home que bàsicament surt del no res de la postguerra, es fa a si mateix, deixa una gran obra i triomfa a Hollywood.
El cinema de Forman la primera etapa, com en general tota la nova onada txeca dels anys seixanta, va envair els cors i les ments del públic perquè era una alenada d’aire fresc i de realitat. La gent es va poder veure a les pantalles i s’hi va reconèixer, en contrast amb la cultura oficial o predominant, plena de propaganda, ideologia i kitsch.
Forman i la nova onada van tirar de moltes estratègies, com ara una aparent espontaneïtat, l’ús d’actors no professionals o un erotisme juganer i desacomplexat. Les seves pel·lícules d’aquelles anys són imprescindibles per a tota persona interessada en la txequitud i els seus misteris. El amors d’una rossa (Lásky jedné plavovlásky, 1965) i sobretot El ball de bombers (Hoří, má panenko, 1967) són finestres a l’ànima txeca igual que Fellini o ho és de la italianitat i Berlanga de l’espanyolitat celtibèrica.
Quan la Primavera de Praga es va acabar el 1968 Forman va ser una part de la nova emigració txeca. Va anar als Estats Units i va arribar a guanyar Òscars amb les pel·lícules que el van fer conegut al món, com Algú va volar sobre el niu del cucut (1975), Hair (1979) i sobretot Amadeus (1984). En el seu cinema «mundial» continua seguint i exaltant heroi individualista, l’esperit lliure, d’una manera molt suggerent. Després de veure Amadeus per exemple ja no és possible imaginar-se Mozart d’una altra manera.