El mapa és eloqüent, sembla un retorn del Teló d’acer. Fins i tot a Alemanya sembla que hi ha diferències entre les antigues dues parts. L’antic bloc comunista d’Europa cotinua lluny de ser, de fet, un bloc: les diferències i les distàncies a tots els nivells entre Txèquia i Bulgària, Moldàvia o Ucraïna són enormes. Avui tots tenen en comú aquesta baixa incidència del virus del moment. Per què?
S’ha dit que Espanya i Itàlia són pols d’atracció turística i ho paguen. Però què dir de les multituds que envaeixen Praga? Sembla que tancar les fronteres del tot i aviat ha funcionat. La costa adriàtica també atreu multituds, és cert que sobretot a l’estiu, però sembla improbable que s’aturi del tot en els càlids hiverns d’avui dia. El fet és que Croàcia encara té menys morts que Txèquia.
Caldria veure fins a quin punt els fluxos de comerç i la mobilitat de persones entre aquests països s’han aturat del tot. També es podria veure si passa com a Txèquia en relació amb la sanitat pública: el paper d’uns sistemes que, tot i la persistència dels sous baixos i l’equipament vetust, encara funcionen en l’essencial. La formidable inèrcia burocràtica de la vacunació generalitzada sembla que s’estaria demostrant que funciona, en el sentit que dona una immunitat millor a la població.
Les explicacions fins ara són especulatives i probablement es quedaran en això. Però vist des de Praga i amb la mirada posada a Catalunya crida molt l’atenció.