El nucli històric justifica el viatge a Praga i és el que veu la majoria. Aquest article mira de contestar què hi ha més enllà d’aquest centre, esbossant una visió ràpida del barris. El centre històric és la Staré Město (Ciutat Vella) i el Barri Jueu, Malá Strana i Hradčany. Després hi ha els suburbis antics, interessants de veure si es té més temps. Després hi ha una segona corona de suburbis moderns, que és on viu la majoria, interessants per al viatger amb un interès antropològic. Construïts entre els seixanta i els vuitanta del segle passat, en principi eren habitatge modern, oposat a l’urbanisme antiquat del centre decadent, ple de cases semiruinoses que aleshores no es restauraven.
No obstant això els planificadors de l’Estat feien barris a consciència, construïen les ciutats ideals de la futura societat sense classes comunista, amb tots els serveis i ben comunicades pel transport públic. Exemples d’aquests esforços planificadors es poden veure a les estacions de metro de Chodov, Haje (vermell) o Jižní Město (groc).
Amb els anys es va girar la truita, i de quina manera: tot i que la planificació i l’urbanisme eren bons, els paneláky perifèrics, edificis de panell de formigó, tenien una construcció de mala qualitat, i amb la falta d’inversió i manteniment es van anar degradant. En canvi el centre històric, menyspreat al seu dia, després de 1989 es va començar a restaurar i regenerar i avui conté la propietat immobiliària més cotitzada.
Més enllà d’aquests suburbis moderns de cases prefabricades comencen veïnats on encara és possible veure restes del poble absorbit per la ciutat. El terme municipal de Praga fa 500 quilòmetres quadrats, cinc vegades Barcelona, i en els seus límits més externs es dilueix en un medi abans rural, ara envaït per promocions d’habitatges adossats, del gust de les noves classes mitjanes.
Malá Strana
El tros entre el Pont de Carles i el Castell. És un escenari de conte de fades, amb palaus i cases barroques en costeruts carrers de llambordes, en què es roden pel·lícules d’època, perquè el paisatge és virtualment el mateix de quan Mozart corria per aquí, amb la perruca i les partitures sota el braç. Hi ha palaus i jardins secrets, és la seu del Parlament, el Senat, ambaixades i bons restaurants. És on cal anar si es ve a Praga un dia o dos.
Hradčany
És el barri al voltant del Castell. Conté edificis monumentals com el Palau Arquebisbal, el Ministeri d’Afers Exteriors, el Loreto i el Monestir de Strahov. Està físicament sobre de Malá Strana, és de fet la seva continuació.
Staré Město (Ciutat Vella)
Administrativament també inclou Malá Strana i Hradčany, però històricament és la part antiga a la riba dreta. Fundada fa set o vuit segles, habitada molt abans, al voltant del que avui és la plaça del rellotge astrològic. Estava dins d’un angle tancat del riu, a l’altra banda es van fer muralles i es va cavar una fossa, pel que estava envoltada d’aigua. Tant, que s’inundava constantment, de manera que van omplir els carrers de terra fins als primers pisos, que avui perduren en algun soterrani romànic convertit en restaurant o discoteca.
Barri Jueu
També es diu “Josefov” en homenatge a Josep II, emperador il·lustrat d’Àustria que va alliberar els jueus de discriminacions medievals. El cementiri i un parell de sinagogues, que Hitler va decidir deixar com el museu d’una raça extinta, recorden les arrels del barri: era el call. En el tombat dels segles XIX i XX els jueus rics es van anar a barris més fins, les barraques centenàries van ser arrasades, i es van aixecar mansions luxosament decorades en bulevards rectilinis com el “carrer París”. Avui conté propietat immobiliària entre el més cotitzat de la ciutat. Totes les multinacionals habituals del luxe tenen botiga, i la xusma de sou mitjà ni treu el nas.
Nové Město (Ciutat Nova)
És “nova” des del segle XIV, va ser l’eixample gòtic de la Ciutat Vella, manat construir pel rei Carles IV (el del pont). De tot allò no queda gran cosa fora de les esglésies i el traçat urbanístic, perquè gairebé tot el que hi ha va ser construït en els cent anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. És un lloc per anar a treballar, ple d’empreses i oficines, sense l’encant artístic i arquitectònic d’altres barris, però d’un ritme més intens, de comerç i vida diària.
Vinohrady
Darrere del Museu Nacional. El nom significa “vinyes”, i és el que hi havia fins que a finals del segle XIX, quan la promoció immobiliària el va convertir en un barri residencial de moda per a la burgesia emergent de llavors, amb mansions, viles enjardinades, i bulevards flanquejats per arbres. Els carrers són amples, els apartaments de sostres alts i parets gruixudes. Està a pocs minuts del centre, a les estacions “Náměstí miru” i “Jiřího z Poděbrad” de la línia verda. Al voltant del carrer Mánesova hi ha atractius bars i restaurants.
Žižkov
Limita amb Vinohrady i la Ciutat Nova. Abans de la guerra era un feu obrer i comunista. Va ser la pàtria petita del poeta Jaroslav Seifert, un premi Nobel. Avui queden tavernes populars, residències d’estudiants i, al costat proper a Vinohrady, i al voltant dels parcs, atractiva propietat immobiliària, antiga i de nova construcció, en un intent de gentrificació del lloc que està a mitges, perquè encara hi ha zones bastant apatxes, amb població marginal, majorment gitana. L’horitzó el domina un monticle convertit en parc, amb una gran estàtua eqüestre, representant a Jan Žižka, un guerrer medieval que per la zona on té el monument va derrotar invasions estrangeres, d’aquí el nom del barri.
Vršovice
Un antic municipi independent, organitzat entorn a un carrer major i una plaça. Un urbanisme molt consolidat.
Nusle
En temps de Kafka, en els anys vint del segle passat, era un raval, ple de cases de mala nota. Avui està completament absorbit per la ciutat. És el que està sota el Pont de Nusle, el lleig viaducte que sosté l’autopista de Brno i la línia C del metro. Nusle és una vall, i en els vessants hi ha cases unifamiliars.
Karlín
Encaixonat entre Žižkov, la Ciutat Nova i el riu. Absorbit pel centre fa molts anys, va ser el primer suburbi industrial, amb fàbriques, cases pobres i llocs de mala nota entorn a un teatre de musical i de varietats, que encara existeix. En el món postindustrial d’avui té un destí ja vist en altres metròpolis: les antigues fàbriques són galeries d’art, escenaris teatrals, oficines i lofts, o es tiren avall directament i són reemplaçades per blocs d’oficines d’arquitectura moderna, lluent, sensacional i d’una escala inhumana, amb proliferació de cafès i restaurants. En 2002 va quedar tot completament inundat, policia i forces de seguretat anaven en llanxa per aquests carrers planes i rectes, de disseny artificial, que avui a més dels cotxes recorren tramvies i bicicletes de lloguer.
Holešovice i Letná
Són semblants a Karlín com a barris postindustrials emergents, i estan davant d’aquest, en la marge esquerra. Hi ha edificis monumentals com el Palau d’Exposicions, una de les més grans estructures funcionalistes del món. Conté el mercat de Holeševice. Conté també el fabulós parc de la Stromovka, fabulós per gran.
Dejvice
Diguem que la part alta de la ciutat, el lloc on anar per veure com viuen txecs rics i els diplomàtics. L’expresident i el president de la República viuen a la zona, amb molt de verd, molt de jardí.
Vyšehrad
És el barri que hi ha al peu del turó on s’alcen les dues torres d’església que es veuen al sud des del Pont Carles, en la marge dreta.
Smíchov
Segurament el cas de més èxit del nou urbanisme, a la riba esquerra. A base de construir oficines i centres comercials es va regenerar la zona i es va crear un nou centre de la ciutat.
Pankrác
És el que hi ha darrere de la mola de l’hotel Coríntia i del Palau de Cultura, aquest Moby Dick de l’skyline de Praga. És una zona residencial i de serveis, amb un centre comercial especialment monstruós en la seva immensitat.