8-9 maig, el final de la Segona Guerra Mundial

El calendari txec (6): 8-9 de maig

El final de la Segona Guerra Mundial a Praga es recorda els dies 8 i 9 de maig. L’anomenat Alçament, Revolta o Insurrecció de Praga («Pražského povstání») dona nom també una estació de metro de la línia C. En aquells dies de maig la guerra s’estava acabant, la Unió Soviètica avançava per l’est i els americans havien entrat a Plzeň. Els soviètics estaven entrant al mateix Berlín.

La finalitat de la insurrecció era accelerar i facilitat la feina als soviètics i preservar la indústria i les infrastructures davant la destrucció possible. Praga es va omplir de barricades. Es va combatre pels carrers, per exemple entorn de l’edifici històric de la Ràdio, el que encara avui allotja la ràdio pública al carrer Vinohradská.

Hi va haver policies, bombers i civils txecs agafant les armes, i atrocitats del tot gratuïtes sobre civils txecs. Es calcula que van morir unes tres mil persones. Van tenir un paper important unitats de voluntaris russos anticomunistes, que havien organitzat els alemanys, havien combatut contra l’Exèrcit Roig i es van girar contra els nazis.

Quan l’Exèrcit Roig va arribar poc després els va massacrar directament al llit dels hospitals, avui n’hi ha una tomba col·lectiva als cementiris de Želivského. Durant el règim comunista el paper d’aquests renegats es va silenciar. Avui en canvi hi ha un anticomunisme grotesc que arribar a posar en dubte el paper de l’Exèrcit Roig en l’alliberament de Praga.

Com es pot veure, el revisionisme històric i les contínues polèmiques sobre la història vista des de motivacions del present també es donen a Txèquia. Si la insurrecció de Praga va salvar alguna cosa va ser la dignitat de la consciència col·lectiva txeca, humiliada per l’ocupació i el protectorat alemany des dels Pactes de Múnic, set anys abans, quan l’exèrcit txecoslovac va rebre l’ordre de rendir-se.

Una conseqüència que perdura de la revolta de Praga és la destrucció per part dels alemanys de l’antic ajuntament de la Ciutat Vella. Avui encara hi ha un perímetre de gespa, bancs i parades de pernil i cervesa a preus exorbitants, per enganyar el turista incaut. Hi va haver concursos per reconstruir l’edifici però no es va fer mai res.