El Juan Carlos i la Lucie Herrera us porten a Txèquia oli de les oliveres de la família d’ell, que són a Baena, Còrdova (web, Instagram, FB). Va començar portant oli a la família i els amics i ha anat creixent més enllà del cercle més immediat de persones. Va arribar un moment en què ja no n’hi havia prou aprofitant algú que va i ve per carretera, i es va haver de transportar professionalment. És un model de parella mixta emprenedora que aprofita bé les fortaleses de cadascuna de les parts. A més de l’oli hi ha olives i artesania de fusta d’olivera. Tenen «botiga de pedra», com diuen en txec, a Letná, a Praga 7.
L’oli d’oliva, com l’aigua de l’aixeta, la connexió a internet o el matalàs, no sortirà de la llista de l’essencial per viure. A Europa Central, lluny de les oliveres, l’oli d’oliva és popular però s’ha d’importar, i això té un cost. Gent com el Juan Carlos i la Lucie organitzen tasts i contribueixen a escampar la bona nova. És emprenedoria ben entesa: no els permetrà deixar les feines principals, però precisament per això queda lliure de tota agressivitat comercial i té molt de combinació de racionalitat econòmica i acte d’amor, d’homenatge i continuïtat a la tradició familiar, a les oliveres ancestrals. És important triar bé l’oli i El Olivar ens en dona l’oportunitat.