Cinema txec dels anys seixanta (1)
«Starci na chmelu» («The Hop Pickers» a IMDB) és un bon punt per començar a descobrir el cinema txec. És un musical i això pot rebaixar la barrera lingüística a qui li calgui. Les cançons (les lletres es poden buscar) els txecs se les saben de memòria, sobretot a partir d’una certa edat. L’Arxiu Nacional del Film txec (NFA) l’ha restaurat i la podeu veure en línia al cine Aero.
En principi és una comèdia romàntica: nois i noies d’institut, de disset anys, i l’estiu. La «brigada del llúpol» era el treball dels estudiants durant les vacances. El llúpol és un ingredient essencial en la fabricació de la cervesa. Avui es cull amb màquines, però aleshores es feia a mà i s’anaven omplint cistells. La ideologia oficial durant el comunisme promovia la noció que el treball manual dignifica i educa l’individu, el fa més humil, i que si l’Estat t’educa estàs obligat a retornar-li l’esforç.
L’argument de la pel·lícula gira al voltant de la peripècia amorosa del Filip i la Hanka, i la rivalitat entre el Filip i el Honza per l’amor de la Hanka. El Honza és un gran treballador, capaç de recollir vint cistells de llúpol al dia, i les autoritats el posen com l’exemple a seguir. En el paper de Filip es va presentar Vladimír Pucholt, que es convertiria en un dels rostres del cinema txec de la nova onada dels anys seixanta.
En la part musical hi ha els grans noms del pop de l’època, com un jove Karel Gott, que regnaria a les llistes més de cinquanta anys. La pel·lícula, que és d’una manufactura exquisita, és conserva fresca com el primer dia i és un exemple canònic de l’optimisme i l’alegria de viure dels anys seixanta. És una pel·lícula molt estimada. La gent que té prou edat se la mira com part de l’educació sentimental. Les noves generacions la descobreixen.