Brno és una de les primeres ciutats fora del domini lingüístic del català on, des del setembre de 2015, es pot fer un grau complet de llengua i literatura de tres anys. El grau col·labora amb la Universitat Rovira Virgili. Actualment la situació ve marcada pel confinament. Ha afectat tota la comunitat educativa.
Imaginem una estudiant hipotètica del grau de català de Brno. Per a ella, qualsevol dia de maig ha pogut anar més menys així: llevar-se a tres quarts de deu, canviar-se la samarreta del pijama, fer un cafè i esperar davant l’ordinador. A les deu en punt la pantalla crida a classe i retorna les cares dels companys i la professora: és «la nova normalitat». La situació, similar i igual d’atípica per a qualsevol universitari txec, per a la trentena de nois i noies que estudien el grau de català a Txèquia era doblement atípica ja abans del virus, vist el que estudien en aquest racó d’Europa Central: des de la llengua catalana pràctica, inclosa la brega amb els pronoms febles, fins a la literatura.
En qualsevol curs anterior del grau de català, abans del virus, el nostre relat hauria començat de manera una mica diferent. Potser l’estudiant també s’hauria llevat una mica tard, però hauria agafat la šalina (el tramvia, en el dialecte txec de Brno) i hauria arribat a una de les aules de la Universitat Masaryk. Allà hauria esperat la professora xerrant amb els companys, alguns vinguts d’Eslovàquia, alguns de Rússia.
Més de vint anys d’ensenyar català a Brno
El català té més de vint anys de tradició a la Universitat Masaryk. Tot va començar amb la idea, alguns dirien que una mica boja, que un bon dia va tenir en David Utrera, resident a Brno des dels anys noranta. Aleshores estudiava txec a la universitat i es va oferir al departament de romàniques per començar, el 1998, les primeres assignatures de català de la universitat.
Amb el temps, l’èxit d’aquests primers cursos va motivar que l’oferta s’ampliés: cultura, literatura, cinema… Alguns cursos, els alumnes que feien assignatures relacionades amb el català superaven el centenar. En aquest context, al curs 2003-2004, els estudis de català van entrar dins de la Xarxa Llull, de la qual encara formen part.
El pas següent, i el que explica que la nostra estudiant hipotètica encara hagi de passar unes setmanes més enganxada a la pantalla, va ser crear un grau complet en català. La formació dura tres anys i ha de passar per sis semestres de llengua pràctica, diverses assignatures de literatura, de lingüística, de dialectologia, de cultura i història… i culminarà amb treball de final de grau relacionat amb algun element de la llengua o literatura catalanes.
Finalment un grau complet
Va ser el setembre de 2015 que la Universitat Masaryk per fi va oferir per primera vegada el grau de Katalánský jazyk a literatura. Des de llavors, Pavlína Javorová, Elga Cremades (de 2015 a 2018), Cristina Rodríguez, Jiří Pešek, Lucie Rossowová, Elena Casas, i el mateix David Utrera, han anat donat continuïtat a la tasca començada als noranta, i han acompanyat la vintena d’estudiants que ja s’han graduat, alguns d’ells després de passar pels programes d’Erasmus que els permeten estudiar a Vic, Tarragona o Alacant. També ho van fer amb les dues estudiants tarragonines que l’any passat es van convertir en les nostres primeres graduades catalanes del doble grau que compartim amb la Universitat Rovira i Virgili.
L’estudiant confinada del nostre exemple, pendent de l’ordinador, tornarà a tenir feina al setembre. Potser tindrà alguna recuperació, perquè han canviat una mica els calendaris d’avaluació de la universitat. Però potser, senzillament, serà el moment de començar el nou curs… Tant de bo sigui a les enyorades aules de la Masaryk!
Elena Casas Cortada és lectora de català a la Universitat Masaryk de Brno