5 de juliol, Ciril i Metodi

El calendari txec (7): 5 de juliol

Ciril, Metodi i l’alfabet (wikimedia.org)

El 5 de juliol és la festa de Ciril i Metodi, dos germans, dos peregrins evangelitzadors dels eslaus, al segle IX. A una societat secular com Txèquia el significat del festiu és històric i cultural, més que religiós. Solament a Moràvia hi ha festivitats eclesiàstiques, amb reunions i misses. És la regió més tradicionalment religiosa del país. La data del 5 de juliol es va instaurar de forma arbitrària al segle XIX.

Ciril i Metodi van tenir èxit perquè van fer servir eslau antic, una llengua comprensible a les masses populars del que avui és Sèrbia, Croàcia, Bulgària, Eslovàquia, Txèquia, Polònia, Bielorússia i Rússia.

Van inventar un alfabet sobre la base del grec que després va ser la base de l’alfabet cirílic. Els historiadors expliquen el treball de Cirili i Metodi dins de la política del segle IX. Els dos germans venien de Bizanci i tenien el suport de l’Emperador. Evangelitzar volia dir educar les elits d’una societat, ensenyar homes joves a escriure i fer-los sacerdots i implementar l’equivalent a un codi civil. En una paraula, evangelitzar una societat era controlar-la.

L’altra potència de l’època, l’imperi franc, també competia per la influència enviant els seus missioners. El problema, per a ells, era que parlaven llatí. Ciril i Metodi van guanyar definitivament quan van defensar la seva estratègia a Roma i van obtenir l’estatus d’arquebisbat per a la Gran Moràvia, l’estat medieval del qual ha heretat el nom la regió txeca.

Menys de cinquanta anys després del pas de Ciril i Metodi la Gran Moràvia va desaparèixer, envaïda pels hongaresos, i la zona d’influència de Praga, que era a la perifèria de la Gran Moràvia, va córrer a buscar la protecció del Sacre Imperi, i es considera que des d’aleshores el regne de Bohèmia mira cap a Occident. O sigui que potser gràcies a tot allò no hem d’esciure el txec en cirílic, que només faltaria.