Ja és diguem-ne oficial, si la tendència es veia venir ja hi un punt d’inflexió en les dades. El 2020 la pandèmia i la caiguda del Producte Interior Brut despengen Espanya del lloc 34 al 39 del PIB mundial (38.143 dòlars en paritat de poder de compra, 2020), i fan pujar Txèquia del 35 al 33 (40.293). Txèquia supera fins i tot Itàlia per poc (40.066). És només una xifra, una estadística i hi ha grans diferències regionals dins dels Estats, però ha passat (dades de l’Fmi, via El País). Hi ha l’enorme pertorbació de la pandèmia, però ja es veurà si torna la situació anterior en absolut, i després a Txèquia també ha afectat i s’ha reduït el Pib.
La dada marca un canvi d’època. El sud d’Europa deixa de ser el nou ric. Està per veure si resistirà el seu europeisme de caixer automàtic, si al final resulta que l’europeisme ha durat mentre ha durat el diner europeu, ara que Europa ja no paga i calla en nom d’una cohesió i convergència que no han arribat.
Això per no parlar de les tensions dins dels mateixos països del sud, amb corrupció, clientelisme i elusió fiscal massiva, aparats burocràtics hipertrofiats, economia submergida i regions administratives sacrificades i obligades a endeutar-se per finançar el conjunt, amb les tensions polítiques resultants.