Avui veurem quatre diferències més:
4)
En txec no hi ha articles. És cert que això és més un problema per als qui van en direcció contrària a vosaltres, els txecs que aprenen català: a molts els costa Déu i ajuda arribar a entendre i fer servir l’article determinat i l’indeterminat mínimament bé. En canvi vosaltres tot el que heu de fer és ignorar-lo.
5)
Consonants mutants: en català per exemple diem “pluja” i el plural “pluges”, “força” i “forces”. Canvia la lletra (j-g, ç-c) però es manté el so. En canvi en txec prepareu-vos a veure canviar no solament la lletra sinó el so: “pomáhat” vol dir “ajudar”, amb la primera “a” llarga i la hac aspirada. Però a “pomůžu”, que vol dir “ajudo”, la hac aspirada a canviat a “ž”, que sona com j-g a Josep, Girona.
6)
Els noms substantius txecs es declinen, que vol dir que canvien de forma segons la funció en la frase. Per exemple, nosaltres tenim sembre la mateixa “poma” tant si ens mengem una poma com si ens bevem un suc de poma, però en canvi en txec no.
7)
En txec l’adjectiu va normalment davant del nom, anteposar l’adjectiu no té cap funció poètica sinó que és el normal. El joc de “home pobre” i “pobre home” no es pot fer. En txec “persiana verda” es diu “zelená roleta”, i la primera paraula és l’adjectiu.
____
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.