Avui veurem les últimes tres diferències, dues d’elles encara dins del sistema verbal.
11)
Una bona notícia, si ho entenem com una problema menys, és que en txec els verbs compostos són mínims, molt pocs, a diferència del català.
12)
Els pretèrits en català tenen persona i nombre. Això vol dir que distingim “vaig escriure” i “vam escriure”. En canvi en txec el singular “vaig escriure” és diferent si soc home “psal jsem” o dona “psala jsem”. Després també hi ha la diferència del singular i el plural.
13)
Els numerals cardinals txecs tenen de l’1 al 5 variacions incomprensibles per als parlants d’un altre idioma, d’aquelles que els professors resolen dient “és així” perquè l’alumne accepti la realitat i tiri endavant. En català hi ha “un llibre” i després dos, tres, quatre llibres i fins a l’infinit. En txec hi ha “jedna kniha”; entre el 2 i el 4 hi ha “dvě knihy, tři knihy, čtyři knihy”, que és genitiu singular. A partir del 5 és “pět knih”, el genitiu plural.
____
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.