Els llibres i els autors del canon txec (1)
Božena Němcová és al currículum escolar i als bitllets de 500 corones perquè va publicar Babička (L’àvia) el 1855. És una novel·la curta que és important històricament perquè és la primera lectura en llengua txeca moderna que arriba en massa a la població.
Fins aleshores la recuperació de la llengua va poc més enllà de cercles militants d’intel·lectuals i erudits. El país és una província d’Àustria. L’elit econòmica i cultural parla alemany.
Per a la majoria el txec és l’idioma matern, del carrer, viu en la vida diària i en la cultura popular. Amb Babička la gent comença a veure que la seva llengua també pot aparèixer en un llibre i contar una història que pot arribar a commoure.
L’àvia es considera que està inspirada en l’àvia txeca de l’autora, i la neta, la nena que la narradora adulta recorda que va ser, en la pròpia autora. Němcová va néixer a Viena, de pare austríac i mare txeca. Va passar la infantesa al poble de la família materna, Ratibořice, al nord de Bohèmia, que avui és famós per això i té una modesta i cuidada sèrie d’atraccions museístiques dedicades.
Babička consisteix en diverses trames al voltant de figures femenines, unides per l’escenari i la presència de l’àvia. Una dona gran a principis del segle XIX era una nena nascuda a mitjans del segle XVIII, abans de les reformes de l’emperador Josep que posen un punt final legal a l’Antic Règim, com ara la fi del vassallatge, entre altres.
L’àvia ve d’aquell món antic, i de forma senzilla, fent d’àvia entranyable, parlant en la llengua dels ancestres, transmet la flama de la continuïtat a la neta i els nens. L’àvia és el passat que desapareix i està a punt de ser idealitzat per les noves generacions, els nets, i amb ells tot el públic lector de l’època, destinat a viure en un món nou, creat per l’avenç imparable de la revolució industrial.
Una altra figura femenina és la Duquessa. Tracta el poble menut amb paternalisme, desarmada per la bondat de l’àvia. Està inspirada en Wilhelmine, la duquessa de Sagan, l’aristòcrata local del poble on va passar la infantesa l’autora. També figura en els anals del segle XIX europeu per la seva relació amorosa i política amb Metternich, un dels homes forts al continent després de Napoleó. L’adoració amb què es presenta la Comtessa a Babička va alimentar algunes especulacions fundades en el sentit que la Němcová era filla o neboda il·legítima de la Duquessa, però no s’ha demostrat mai.
Un tercer personatge és la Viktorka, la boja del poble, que corre pels boscos i per la vora del riu. Té un element màgic, que ve de la poètica dels contes de fades i la pròpia tradició romàntica txeca. És un història tràgica: un soldat la va deixar embarassada i va desaparèixer, ella va perdre el nen i el seny.
De Babička se n’han comptat més de tres-centes edicions en txec, i s’ha representat en tots els llenguatges artístics possibles. Una de les últimes adaptacions, molt recordada, la va fer el teatre de Brno Husa na Provázku el 1997 i el 2014, amb esperit paròdic: el paper de l’àvia el va fer un conegut actor barbut.
Babička i la pròpia vida de l’autora s’han prestat a tota mena de lectures en cent setanta anys. L’última és la reivindicació d’una lectura de gènere, que és del tot pertinent. La condició de dona al segle XIX implicava una vida dependent i limitada. Božena Němcová es va casar als disset anys, malament. Va tenir fills i diversos amors, va intentar ser fidel a si mateixa en l’amor i viure de la literatura, va passar necessitat material i va patir mala salut. Va morir empobrida i esgotada als quaranta-dos anys. Els patriotes txecs li van pagar un funeral grandiós.