Els llibres i els autors del canon txec (2)
És un altre dels llibres que constitueixen la identitat txeca. Està traduït al català per Monika Zgustová, i se n’han fet pel·lícules i teatre. Brecht va adaptar al teatre l’original, que passa durant la Primera Guerra Mundial, a la Segona, i va fer que Švejk conegués Hitler. Encara es representa, com ara en aquest muntatge relativament recent d’un grup amateur català disponible a YouTube.
Švejk viu. En una web que recull l’idioma txec estrictament contemporani hi ha el verb “švejkovat” o “fer l’Švejk”. Vol dir: “evitar responsabilitats desagradables tot fent broma i fent-se l’idiota”. També perdura fora de la literatura i la llengua: hi ha una franquícia de restaurants tradicionals txecs entorn de la seva imatge.
Qui és Švejk i per què és etern, cent anys després de ser publicat? És un marginal de la Praga de l’època que s’allista a l’exèrcit d’Àustria durant la Primera Guerra Mundial. Sobreviurà fent veure que compleix les ordres amb més entusiasme que ningú, però de fet anant la seva, evitant tot risc innecessari.
A grans trets, Švejk divideix els txecs en dos bàndols: els complaents, els que justifiquen el pragmatisme plebeu per davant de totes les coses, i els idealistes ofesos, que atribueixen a Švejk el vol gallinaci de la mentalitat col·lectiva, incapaç ni d’imaginar-se res amb grandesa. No cal dir que cap dels dos té raó del tot.
El llibre original és un patracol de 600 pàgines però n’hauria pogut tenir més, el doble, perquè té una estructura com de road movie, de viatge que va fent el protagonista, i va afegint episodis que li van passant. L’autor es va morir i no va tenir temps de pensar un final.
Jaroslav Hašek va ser un personatge de llegenda, més enllà de l’anarquisme i el dadà, capaç de fundar partits polítics, escriure articles sobre animals inexistents (per a revistes divulgatives) i enviar cartes als diaris amb diverses indentitats falses representant els punts de vista oposats de la polèmica.
El restaurant que surt a Švejk, U Kalichu, encara existeix a Praga però és una trampa per a turistes.