Caminar a Praga (1)
La pandèmia que ens ha tancat els cafès ens permet redescobrir l’anar a peu. La qualitat escènica de Praga ajuda. Hi ha moltes possibilitats per a caminar fins a dues hores i fins a deu quilòmetres. El riu és el gran eix orientador i la primera referència. Us proposem anar de Hradčanská, la zona de l’estació de metro i l’ambaixada espanyola, fins a Žižkov (o en sentit contrari).
Darrere mateix de les ambaixades d’Espanya i Israel comença el pla de Letná, que ara està nevat i molt buit. Hi ha alguns nens que juguen a la neu. Es tiren pels pendents en trineus de plàstic sense cap por, cridant de felicitat, vivint l’instant en plenitud. Després hi ha senyores soles que passegen el gos i nois i noies en roba esportiva ajustada que passen corrent. La temperatura s’acosta als deu sota zero, el cel està net i brilla un sol que no escalfa, o molt poc.
El pla de Letná continua per un parc infantil i el Biergarten que a l’estiu s’omple fins a la bandera. Ara el trobareu buit, les taules i els bancs plens de neus, blanc interromput per les taques negres dels corbs sorpresos. Un d’ells s’enfila a una branca i subjecta amb la pota mentre se la va menjant una d’aquelles boles de greix i llavors que alguna bona gent penja als arbres a l’hivern, perquè els ocellets no passin gana.
Des de dalt de Letná els teulats de la riba dreta es veuen tots nevats. A l’altura de la zona del museu de la Tècnica heu de baixar cap al riu, a buscar el pont de Štefaník, i quan el creueu gireu a l’esquerra. Hi ha una altra zona de parcs infantils, buida, o quasi. Hi ha camins al marge del riu, preparats per a la gent que camina. Més runners, algun ciclista indiferent al fred. En aquesta part del riu hi ha construccions tècniques i dics. Les gavines prenen el sol.
Arribeu a Karlín i de seguida es veuen més edificis en construcció. Els obrers parlen a crits, en rus o en ucraïnès.
Entre els nous edificis i el riu hi ha un camí i un altre Biergarten amb zona de jocs infantils, ara tancat, buit, tret d’alguna família aquí i allà, amb el nen petit absort, que enfonsa els peus en la neu sota la mirada del pare, i es queden els dos ressagats dels altres.
Tombant a la dreta us allunyeu del riu, creueu una via ràpida i ja sou a l’estació de metro de Křižíkova. Tot està desert perquè és diumenge, però és inevitable pensar què serà d’aquesta zona i dels establiments gastronòmics que viuen dels milers d’oficinistes que surten a dinar cada dia.
El carrer us porta a l’entrada del túnel que uneix Karlín i Žižkov, on algú amb un sentit de l’humor refinat hi va pintar “neboj” (“no tinguis por”). A l’altra banda del túnel hi ha Žižkov.
*Actualització: un lector ens indica en xarxes socials que “neboj” ho va pintar l’street artist Timo, una mena de Banksy de Brno.
