Des de Horní Šárka fins a Nebušíce

Caminant per Praga (4)

Horní Šárka, diumenge de primavera, fums de costellada o de cremar la fullaraca del jardí. El bullici del carrer Europa és a pocs minuts. A l’altre costat de la vall treuen el cap la part de dalt de blocs d’oficines.

El carrer Evropská arrenca a la plaça major de Dejvice (Dejvické nám.) i va cap a l’aeroport. És un dels més coneguts i bulliciosos de Praga i és clau en la mobilitat. Agafeu el metro a la plaça de Dejvická fins a Bořislavka, i d’allí l’autobús 131 us deixa en pocs minuts a la parada U Matěje. Des d’aquesta a peu travesseu un bosquet en sentit descendent i de seguida sou en un escenari rural o semirural de casetes amb jardí i gent preparant un costellada o cremant fulles seques. Som a la vall de Šárka, en un matí de primavera fred i radiant.

Des de la part baixa de la vall podeu tornar a pujar i de seguida sou a més boscos i camps. Sortim a peu però podria ser en bicicleta. No és una sortida per a nens molt petits, tot i que no cal dir que sempre us la podeu adaptar a la vostra mesura. Els detalls de les rutes i les opcions els trobareu fàcilment a mapy.cz, aquí parlarem d’impressions de coses vistes, com ara un camp verd, un cel blau, unes torres d’alta tensió pintades de blanc i vermell, com si les hagués dibuixat Hergé. L’escenari podria servir perfectament de fons d’escriptori.

Sembla o no un fons d’escriptori?

Per tota aquesta zona de boscos ben cuidats i camps sou al límit administratiu del municipi de Praga, aneu molt prop de la ratlla. Probablement, no ho hem comprovat, el bosc és Praga, el camí la ratlla, i el camp el municipi del costat. Més endavant el límit només el recorda un cartell enmig dels mateixos camps i sota el mateix cel. Des d’aquí es podria pensar en anar a peu a l’aeroport.

Un límit de la ciutat que és un cartell enmig del camp. Feia bon dia!

Però un altre dia. Avui anem en un altra direcció, la idea és arribar a Nebušice, que és un antic llogarret avui dins de la capital, però encara ple de traces de l’antic món agrícola. Hi ha cavalls tancats en granges i hi ha l’arquitectura de servei característica, de línies baixes i horitzontals.

L’aire rural.

Pel carrer gran o carretera principal (Nebušická) admirareu tot passant les instal·lacions d’un col·legi que declara tenir 900 alumnes de 60 nacionalitats. La matrícula anual, segons la nostra font, és de més de 20 vint mil euros. L’escola es declara hereva de la que es va fundar el 1948 per educar la canalla dels diplomàtics. L’edifici enorme és en una finca d’unes quatre o cinc hectàrees. El perímetre, almenys per la part del davant, té una tanca metàl·lica amb alarmes contra la vibració.

Malá Šárka: carrers privatitzats, casetes clonades, cotxes cars a la porta, càmeres de seguretat.

Adjacent a l’escola hi ha una urbanització de casetes totes iguals, un escenari de videojoc dels Sims, amb carrers deserts a primera hora de la tarda, sense cap signe de vida espontània, pavimentats amb llosetes, jardins amb la manicura perfecta, Bentleys aparcats a la porta, càmeres de seguretat amb visió nocturna. Un escenari on David Lynch o Tim Burton rodarien de gust. El caminant surt d’allí ràpidament, tement que aparegui algun robocop del no res i el pulveritzi amb un làser.

Des de Nebušice, a peu o en bici, tots els camins duen de nou a la plaça major de Dejvice (Dejvické nám.), que és on hem començat la sortida.