L’antic escorxador de Holešovice es compon de pavellons d’usos diversos, amb aquella arquitectura vuitcentista de mercat tan generosa. Ara el número 22 torna a obrir, reformulat com un mercat de proximitat dedicat sobretot a la verdura, la fruita, les herbes i els plançons. És visualment ric i pot ser interessant anar-hi amb nens. És obert amb accés controlat, a l’entrada hi podeu trobar una cua que espanta una mica, però va força ràpida.
Agricultura de proximitat o quilòmetre zero són nocions que s’han d’agafar amb pinzes a Txèquia, pel pragmatisme (o la amoralitat) característica de la gent del país. El que té de proximitat a Europa Central un plàtan canari, un maduixot collit per esclaus a Andalusia o una daurada de piscifactoria croata és efectivament zero, però feta aquesta salvetat és aquí on trobareu, sense sortir de Praga, el més semblant a fabricants locals.
La patata, el nap, la remolatxa i la col podrien ser una base ancestral de la dieta txeca. La cultura txeca de la patata és sorprenent, aquí se’n troben tipus i varietats per si us hi voleu dedicar. Els preus de tot això són baixos.
Una fortalesa del lloc són els plançons. Si us agrada plantar és un dels millors llocs que no podeu deixar de visitar: enciams i cols diversos, pebrot, tomàquet i “tomàquet de balcó”, naps i un llarg etcètera d’herbes, com el romaní, farigola (tymián), la sàlvia i moltes més.
Per acabar de donar varietat hi ha expositors d’una parada o dos que tenen pa i pastisseria txeca tradicional, embotits, ous, formatges, peix, bolets, mel. Aquí els preus són més alts.
També hi ha alguna parada d’especialitats russes i orientals, o de llocs mitològics com l’Uzbekistan, per als més aventurers.
En cap parada del mercat on aquest redactor ha comprar donen compte imprès en un paperet, una cosa que representa que no es pot fer, o que és il·legal.
Hi ha per tot el mercat un aspecte que és una estètica basada en un menyspreu del disseny pensat. Res de pissarretes i caligrafia cuidada: el pagès, que sol tenir una imatge personal rústica, agafa un tros de cartró i un retolador i escriu “poma”, “patata” o el que sigui, i tira milles.
També hi ha molt d’adjectiu “txec” afegit a “ous”, a “patates”, entre altres. El producte de proximitat és entès així com una forma de nacionalisme, sense cap complex. L’ou txec és això, local. Una senyora al capdavant d’una parada d’ous té fins i tot sarcasme al rètol i diu “res de Xina, Lituània i similars”. Que quedi clar.
Finalment no hi falta alguna parada de flors i de plançons de flors, per acabar d’arrodonir l’oferta.
