Com començar amb el txec des del català (8)
(Reprenem aquesta sèrie d’introducció a la llengua txeca des de la catalana. La intenció és fer un pre-curs, o una pista d’aterratge a l’idioma. Va dirigit a qui ja ha pres la decisió de començar a estudiar txec, abans de la primera lliçó.)
En txec el verb reflexiu manté el pronom en totes les persones (se), mentre que en català es modifica segons la persona.
| reflexius | |
| jmenuji se | em dic |
| jmenuješ se | et dius |
| jmenuje se | es diu |
| jmenujeme se | ens diem |
| jmenujete se | us dieu |
| jmenují se | es diuen |
En canvi, hi ha casos on el txec canvia els possessius, mentre que el català els manté iguals.
| possessius | |
| llegeix el meu llibre | čte mou knihu |
| llegeixo el meu llibre | čtu svou knihu |
La diferència del possessiu txec ve de si el subjecte i el posseïdor de la cosa són el mateix. Jo puc llegir el meu llibre, i pot ser “meu” perquè l’he escrit jo i/o és un objecte de la meva propietat. També pot funcionar en les altres persones. Ell pot llegir el meu llibre, i direm “meu” perquè l’he escrit jo i/o li he deixat. En canvi en txec aquests dos possessius són diferents.
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.