Com començar en txec des del català (9)
Avui tenim un paquet de tres parts petites i fàcils, i una torna. En primer lloc, l’hora es diu igual en txec i en català, pensant en l’hora següent a l’última hora en punt. A la mitja hora es diu l’ordinal de l’hora següent: en txec es diu “són dos quarts de la segona, tercera (hora)”, etc.
| quina hora és / kolik je hodin? | |
| 02:15/14:15 | és un quart de tres / je čtvrt na tři (ha passat un quart d’hora de les tres) |
| o1:30/13:30 | són dos quarts de dues / je půl druhé (en txec es van dient ordinals: segona, tercera hora, etc.) |
| 1:45/13:45 | són tres quarts de dues / jsou tři čtvrtě na dvě |
Amunt i avall
“Život je jen náhoda, jednou jsi dole, jednou nahoře” (La vida és atzar, a vegades ets amunt, a vegades avall), diu una cançó clàssica txeca . Amunt i avall en els dos idiomes tenen unes correspondències que els fan fàcils d’entendre.
“Dolů” en txec és “avall”, i si podem pensar en la proximitat de “avall” i baixar a la vall, quan tornem a pujar anirem amunt, en txec “nahoru”. “Hora” vol dir muntanya, i en el “munt” dins “amunt”, igual que en el “remuntar” (el curs d’un riu), hi tenim també el caminar en direcció ascendent, muntanya amunt.
Els cultismes
La construcció dels cultismes grecollatins en txec i en català recorda el mateix sistema de mòduls o peces de lego lèxic. Cada component en txec es pot trobar en català, cosa que pot ajudar a entendre’ls.
| ir – respons – abili – tat | ne – z – opověd – nost |
| suï – cidi (sui – uccidi) | sebe – vražda |
| in – nat | v – rozený |
| intro – ducció | ú – vod |
| con – sci – ència | s – vě – domí |
La torna anunciada és la tornada de la cançó Život je jen náhoda del trio Ježek, Voskovec i Werich.
Život je jen náhoda, jednou jsi dole, jednou nahoře,
život plyne jak voda a smrt je jako moře.
Každý k moři dopluje, někdo dříve a někdo později,
kdo v životě miluje, ať neztrácí naději.
Až uvidíš v životě zázraky, které jenom láska umí,
zlaté rybky vyletí nad mraky, pak porozumíš,
že je život jak voda, kterou láska ve víno promění,
láska že je náhoda a bez ní štěstí není.
(La vida és atzar, a vegades ets avall, a vegades avall / la vida flueix com l’aigua i la mort és el mar. / Tothom arriba al mar, algú abans, algú després, / qui en la vida estima, que no perdi l’esperança. / Quan vegis en la vida els miracles que només fa l’amor, / peixets daurats volaran pels núvols, entendràs / que la vida és una aigua que l’amor canvia en vi, / l’amor és atzar i sense ell no hi felicitat)
Vicent Beltran Calvo és professor dels Estudis de Filologia de la Universitat d’Alacant i és autor de la comparació del txec i el català darrere d’aquesta sèrie d’articles.