El Café Louvre

Cafès i bistros originals de Praga (10)

El Café Louvre, una institució a Praga.

És un dels comptats espais que enllacen amb la tradició llegendària dels grans cafès d’abans la guerra, a Praga i a Europa Central. No està al nivell del carrer sinó en un segon pis, s’han de pujar escales però no té pèrdua, està al centre, al Passeig Nacional. L’espai actual és grandiloqüent, ampli, de sostre alt, ben il·luminat, i s’omple cada dia.

El que no té és Internet. És una decisió de la casa. Per tant la gent parla. El Louvre és una institució, i és tot un treball de camp per a la sociologia de saló: els praguesos s’hi troben per a tota mena de reunions socials i de negocis.

Es poden tenir trobades successives i planificar-hi tot un dia de feina. La clientela podria ser un tall de tota la societat praguesa, des de l’estudiant fins al senyor amb corbata molt ocupat.

També hi podeu perdre el temps gloriosament, si sou dels qui encara llegeixen diaris de paper, o si voleu tirar de dades i llegir als vostres dispositius.

La carta es molt llarga, es diu «Café» però de fet és un restaurant, i de fet hi ha tot un restaurant adjacent al mateix cafè, dins del mateix espai. El concepte és txec, centreuropeu i internacional, sense pretensions però sòlid i competent.

Una prova de la solvència del lloc és que hi ha cambrers que hi porten anys i saben treballar amb seriositat civilitzada, perfectament equidistants de la indiferència hostil i el servilisme fals.

Aquests cambrers veterans, homes i dones, supervisen els més joves i els van formant. El que sí que fan, tots, és retirar el plat immediatament, a vegades quan encara estàs mastegant l’últim mos. Aquí no hi ha res a fer, és cultural: a Txèquia es considera bon servei.

(reedició d’un article publicat el 15.5.2020)