Ucraïna i Txèquia en el moment d’això que en diuen «retorn de la història»

A Txèquia els ucraïnesos són sobretot la subclasse immigrant que fa la feina dura i ingrata i viu als marges de la societat. La invasió remou les cartes sobre la taula i provoca d’entrada un tsunami emocional: omple el centre de Praga, fa recollir tones de material d’ajut humanitari. Vegem la relació entre els dos països en la circumstància actual de la guerra.

El centre de Praga el 27 de febrer va reunir 60 mil persones a favor d’Ucraïna (vídeo: J.C. Herrera)

Manifestacions de solidaritat al centre de Praga, recollides de material humanitari: la gent s’emociona i es bolca, i els governs segueixen, Txèquia és un dels vuit Estats que dona suport a l’accés d’Ucraïna a la Unió Europea. Els govern envia trens que van amb material militar i tornen amb refugiats (per dir-ho així). El municipi de Brno trenca l’acord de germanor amb Moscou. Anuncien mesures de suport als universitaris ucraïnesos a Txèquia.

Llàstima que l’entusiasme fa perdre els papers: en el moment d’escriure això el fiscal general a Txèquia proposa una “llei mordassa” que permeti tancar a la presó qui defensi la invasió russa. La mesura té un punt d’histèria fútil. El 95% dels txecs ja està en contra de la invasió.

A Praga, Bratislava, Budapest i Varsòvia el record de la bota del rus i la rodera del tanc és ben viu en la memòria de la gent de més de cinquanta anys. Tots els països de la zona s’han bolcat a ajudar Ucraïna de forma similar a com passa a Txèquia.

Mentrestant a Ucraïna l’agressió ja ha fet més per la cohesió social i nacional que tots els intents previs. En aquest sentit val la pena mirar on estava el país el dia abans de la primera bomba russa. Dir “Estat fallit” sona exagerat, i al cap i a la fi només és una etiqueta i provocaria discussions terminològiques. Potser n’hi ha prou fixant-se en la corrupció i la diàspora.

La corrupció i la diàspora passen a un segon terme
Ucraïna és una de les societats més corruptes. El 2021 Transparency posava el país al 122è lloc de 180. És una corrupció inimaginable en latituds catalanes, on el sistema de desfalc general guarda les formes legals per a llocs de treball, concursos i contractes fets a mesura, dins de la pròpia xarxa clientelar.

A Ucraïna en canvi la primera corrupció, la quotidiana, afecta la textura de la vida diària. Hi ha històries dels anys noranta sobre conductors d’ambulància reclamant diners i gasolina en el moment d’arribar a recollir malalts. Potser ha millorat en aquest nivell, però la corrupció més estructural segurament no: el president Zelenski es fa famós abans d’arribar al poder precisament perquè és un actor, un còmic que fa sàtira contra la corrupció.

Intuïtivament es diria que la corrupció, l’empobriment i la necessitat d’emigrar tenen vasos comunicants. Els ucraïnesos han emigrat en massa des del segle XIX. Txèquia és una de les destinacions més properes i populars. Es calcula que avui n’hi ha entre 120 i 150 mil. Treballen per pocs diners a les residències d’ancians, a les cuines, les fàbriques, els llocs de construcció i els bordells. El tràfic humà l’asseguren tant les màfies que organitzen l’oferta en origen com la potent demanda txeca de mà d’obra a preu rebentat, des de l’empresari fins al privat que vol fer tallar la llenya a la casa de camp. Mentrestant, el tracte de l’administració txeca a l’immigrant ucraïnès abans de l’actual clima emocional era estricte, durant la quarantena i la pandèmia van patir per les restriccions de la mobilitat.

La identitat importa
Un Estat i una societat corruptes i empobrits, que obliguen a emigrar la seva gent, poden quedar redimits per una agressió exterior? De moment la resposta curta és “això sembla”. Si els immigrants que omplen els telenotícies parlen castellà i català tan bé és perquè porten anys a Catalunya… perquè a Ucraïna no s’hi pot viure.

A Txèquia, de forma semblant, l’emoció dels txecs segurament no alliberarà els ucraïnesos de les feines ingrates i mal pagades. Però tant se val: la identitat importa, la bandera blava i groga, com el cel i el camp de blat que es troben a l’horitzó, emociona i arrossega tant l’ucraïnès explotat a Praga com el que viu precàriament a Girona però igualment sent una crida que el fa carregar el cotxe de llaunes i mantes i conduir dos dies fins al país de la infantesa, de la llengua materna, de la família i els amics.

La invasió russa sembla que ha redimit el fracàs ucraïnès i pot acabar tenint un caràcter fundacional per a aquesta nació. També ha provocat el rearmament d’Alemanya, i ha reanimat i cohesionat l’Otan i la Unió Europea. Hi ha qui diu que de fet ha començat la Tercera Guerra Mundial. Des del cor d’Europa només podem rebre el que passa amb una inevitable contracció d’esfínters.

Antoni Ferrando (Praga)
editor de la |REVISTA|KAMPA| del Casal Catalanotxec

5 respostes a «Ucraïna i Txèquia en el moment d’això que en diuen «retorn de la història»»

  1. Precís i imprescindible article que confronta sentimentalisme i realitat del poble txec en la seva relació amb els ucraïnesos i l’actual circumstància de la guerra.
    Tot vist des de la òptica irreprotxable que dóna haver-hi conviscut molt de temps.

  2. És l’escrit més lúcid que he pogut llegir aquests dies, gràcies.
    Un altre cop la mesquinesa humana en forma d’imperialisme ens ha portat la guerra,

    “Come you masters of war
    You that build the big guns
    You that build the death planes
    You that build all the bombs
    You that hide behind walls
    You that hide behind desks
    I just want you to know
    I can see through your masks”

    Masters Of War, Bob Dylan 1963 (crisi dels míssils a Cuba 1962)

  3. Article força aclaridor, per als que tenim un feble coneixement d’una realitat, que sovint ens queda massa llunyana.

  4. Coneixia molts ucraïnesos quan treballava a Platja d’Aro. Normalment gent en situació precaria, amb cultura i que als sis mesos ja parlaven català. També hi havia molts russos a la caixa d’estalvis on jo treballava, eren tot al contrari, molt rics, d’una prepotència i un masclisme brutal, llevat d’alguna escassa excepció.

  5. Difícil fer-se a priori una idea aproximada de la corrupció existent a la societat ucraïnesa, sense ser d’Ucraïna, ni viure al país. Malgrat això, com BÉ diu l’article, corrupció interna i emigració són vasos comunicants. Realment el més preocupant és una extensió del conflicte i exceptuant Bielorússia s’ha creat un cordó anti-soviètic al voltant de la Rússia Occidental. Ucraïna ha estat la gota que ha fet vesar el got i al darrera de tot movent fils hi ha l’oncle Sam. Si hi ha una agresió russa a un 3r país de la zona o també alguna acció d’algun d’aquests tercers països contrària a interessos russos i que justifiqui una acció de resposta si que llavors podrem veure la internacionalización del conflicte. Si es manté la situació com ara ni la OTAN ni USA faran absolutament res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.