Olomouc: art, història i la calma adormida de la província

Olomouc és la capital històrica de Moràvia. Una ciutat antiga, una aglomeració de cent mil persones (com Girona), i una àrea urbana de 400 mil. Ara que es va acabant l’estiu encara hi ha gent de vacances, els estudiants encara no han tornat, hi ha relativament poca gent pels carrers i les places. Els llocs no estan plens, l’ambient és d’una certa calma adormida de província. Pel carrer se sent parlar sobretot txec, només esporàdicament altres idiomes, sobretot rus.

El nucli històric està construït sobre un turó, que devia crear el meandre del riu que li dona la volta. Per dins del meandre hi ha un braç del riu, dit «Rierol dels molins» («Mlýnský potok»), un nom que segurament en delata l’origen artificial i utilitari.

Avui tot és un parc continu, des d’on es veu la part de darrere de la catedral de Sant Venceslau i altres edificis, construïts mirant cap a dins, com «d’esquena», a l’exterior. No es pot entrar la catedral des de fora, s’ha d’entrar abans al nucli històric, al carrer 1 de Maig.

El carrer peatonal Denisova continua com el carrer Primer de Maig. El traçat del camí ancestral, o sigui irregular, el contrari de recte i pla, amb lleugeres voltes i canvis de rasant.

La fortalesa la va consolidar l’emperadriu Maria Teresa al segle XVIII, la mateixa que també va fer arreglar el Castell de Praga. L’estupenda senyora va decidir fortificar Olomouc perquè era una ciutat de frontera per a l’Imperi d’Àustria. Avui es reivindica aquest llegat barroc amb un festival.

(baroknislavnosti.cz)

Més enllà del centre més antic hi ha els enormes edificis de pastitx historicista del segle XIX que avui són tribunals, institucions educatives o edificis d’apartaments. Més enllà encara s’estén l’urbanisme socialista d’avingudes amples i rectes i brutalisme de pilars de formigó i murs cortina de vidre i metall.

Als suburbis hi ha cases unifamiliars i edificis d’apartaments i molta verdor ufanosa, ara que a finals de l’estiu a la tarda i el vespre plou i refresca. Els blocs d’apartaments, els «paneláky», estan rehabilitats, amb els aïllaments millorats i pintats de colors vius. Prop del riu se’n veuen, voltats de verd i zones de joc infantil.

El panelák de vuit o nou pisos, la zona de jocs infantils, la verdor.

Prop del riu també, en alguns trams dels marges, hi ha petites parceles que solen ser de propietat pública, però que la gent lloga per plantar-hi flors i tomateres. Són una subcultura d’horticultors que ja hi era molt abans que comencés a circular el concepte de «hort urbà», i que té adeptes per tot el país.

Les cases unifamiliars amb jardins antics, prop del riu Morava.

El fet és que al cervell li agrada trobar patrons, i per poc que es conegui el país txec les ciutats s’acaben assemblant: hi ha un nucli històric amb riu, i un urbanisme que va creixent al llarg dels segles, en forma d’anells concèntrics. Uniformitza les ciutats el nomenclàtor dels carrers, un corpus de personatges i referències compartides per la nació txeca. Sempre hi ha una plaça de la República i un carrer principal dedicat al president Masaryk, entre altres. Això i el capitalisme local: es van repetint bancs i asseguradores, supermercats i marques de cervesa i cadenes de menjar ràpid.

Ara bé, Olomouc és tirant a petit. Els mateixos tramvies semblen més humils, i en molts llocs les cerveses són de 40 centilitres, no de 50, els horaris d’apertura són curts. L’essencial del nucli històric cabria en uns 500 metres quadrats, i són sobretot dues places, que es diuen simplement la de Dalt i la de Baix.

La columna de la Santíssima Trinitat i l’ajuntament antic, a la Plaça de Dalt.

A la Plaça de Dalt hi l’anomenada Columna de la Santíssima Trinitat, una exageració aparatosa barroca, llistada per la Unesco i orgullosament conservada. A la Plaça de Baix hi ha una columna Mariana, amb el mateix esperit de la que es va retornar a Praga fa relativament poc. Moràvia és tradicionalment la regió del país amb més presència del catolicisme, a la catedral de Sant Venceslau d’Olomouc s’hi pot veure una certa assistència de creients i una gestualitat sincera de la fe, es veu gent de totes les edats que es recull, resa o saluda l’altar.

La columna mariana de la Plaça de Baix, la mateixa energia que la que es va restaurar fa relativament poc a la plaça de la Ciutat Vella, a Praga.

Una cosa curiosíssima és un rellotge astronòmic que aparentment té parts molt antigues, però el van refer segons l’estètica del realisme socialista a finals dels anys quaranta. Per entendre’ns, si els personatges de l’artefacte de Praga són de la imatgeria pròpia de la baixa Edat Mitjana, aquí els ninots són l’obrer metal·lúrgic, el químic, el pagès, etc.

Rellotge astronòmic d’Olomouc: l’estranya trobada d’un concepte de la baixa Edat Mitjana amb estètica del realisme socialista dels anys quaranta.

L’hostaleria és en general pobra, no hi ha la varietat i el color de Brno. Està ben representada sobretot la rotunda cuina tradicional txeca, que com sap qui coneix la qüestió vol dir patates, vinga patates, i carn. La serveixen a tot arreu, i a manera d’alternativa no poden faltar els llocs vietnamites. Long Story Short deu ser un dels pocs llocs moderns i hípsters, s’hi pot menjar i allotjar-se, està construït al voltant de l’antic forn de la guarnició militar.

Olomouc també té un museu d’art modern molt meritori, amb col·leccions permanents d’un ric patrimoni i exposicions temporals, i un museu d’història, etnografia i cultura tradicional. Els esforçats gestors d’aquestes institucions treballen per donar una imatge moderna i per fer activitats, i obtenen uns resultats admirables.

La ciutat també té un teatre oficial, de titularitat municipal, que comparteix edifici amb la filharmònica de Moràvia. També hi ha fins i tot un teatre i un espai cultural alternatiu. També hi ha alguna llibreria a la ciutat, nova i d’antic, i petites galeries d’art, alguna esforçada agència de viatges i alguna botiga de moda original.

Pla d’Olomouc de 1895, a les col·leccións del Museu d’Art d’Olomouc (muo.cz)

Són senyals de l’existència d’una clientela educada, però més petita i de menys poder adquisitiu. En alguns lloc és com si haguessin fet curt amb els diners: encara hi ha coses per fer, hi ha aparadors que sembla que no s’hagin tocat des del lletgisme dels anys setanta. Hi ha cases al centre històric a mig reconstruir, les façanes netes de guix i estuc, amb el maó despullat i visible. Pot passar que algú d’aspecte inquietant us vulgui parlar pel carrer, però sempre serà per demanar-vos diners.

La persistència del lletgisme socialista: un aparador que probablement està igual que fa cinquanta anys, en el principal carrer del barri antic.

Com tantes ciutats petites i mitjanes del país, Olomouc va créixer incorporant llogarrets veïns, de manera que avui es dissol en el camp. El poble petit i el bosc són sempre a prop, i de fet es pot combinar bé la visita a la ciutat amb altres paisatges de la comarca.

Al final la qüestió que s’ha de dir, com sempre que no parlem de Praga, és que el país té molt més a oferir que la seva capital. Per poc que us sigui possible sortiu de Praga de tant en tant i descobriu Txèquia.
_____
El lector Jordi M. recomana el castell de Bouzov, que és només a 28 km d’Olomouc. La visita a Olomouc es pot combinar fàcilment amb el patrimoni natural i cultural de la regió.


_____
Hi ha una web oficial de turisme d’Olomouc, amb el lògic i previsible to positiu però ben al dia, plena d’informació pràctica i detalls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.