Arquitectura txeca (1)
Ens omple de satisfacció publicar aquest article amb text i fotos de l’Elisabet Molist sobre la vil·la Tugendhat de Brno. L’article és sobretot una sèrie de fotos, el text les completa. Veient les fotos podreu comprovar què passa quan un arquitecte visita un edifici. Veureu la diferència entre tenir l’ull i la sensibilitat entrenats, o no. La vil·la Tugendhat és un edifici extraordinari, clau en la història mundial de l’arquitectura. Com diu l’Elisabet, justifica en ella mateixa anar a Brno. L’Elisabet Molist és una arquitecta i arquitecta tècnica catalana resident a Praga. Formada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica Txeca (ČVUT). Ha rehabilitat façanes històriques a Barcelona i ha fet obra nova a la costa catalana. Actualment desenvolupa projectes d’obra civil per a la indústria alimentària.
Text i fotos: Elisabet Molist, arquitecta
La vil·la Tugendhat és una joia de l’arquitectura funcionalista d’importància mundial. Justifica en ella mateixa una visita a Brno, la capital de Moràvia. Va ser un encàrrec de Fritz Tugendhat i la seva dona Grete a Mies van der Rohe. La parcel·la va ser el regal de noces del pare de la núvia. Es diu que Mies va quedar molt impressionat quan va veure el lloc on es construiria la casa, en un turó, amb vistes esplèndides a l’horitzó de Brno, amb el castell de Špilberk i la catedral de Sant Pere i Sant Pau.
El disseny i la construcció van durar només 14 mesos. Mies van der Rohe va començar a treballar-hi l’estiu de 1929, poc després d’arribar de l’exposició universal de Barcelona, on va fer el pavelló alemany, que ja anticipava idees aplicades a la vil·la de Brno.
El Nadal de 1930 la família Tugendhat es va traslladar a la casa nova. Eren una família de l’alta burgesia jueva germanòfona. Després de l’ocupació alemanya, el 1938, van haver d’abandonar el país. Al final només van viure a la casa set anys.
Durant el règim comunista el règim va destinar l’immoble a oficines d’ús públic i es va anar degradant. L’estiu de 1992 s’hi va negociar la dissolució de Txecoslovàquia en un divorci dit de vellut que va donar pas a Txèquia i a Eslovàquia, del qual s’ha parlat en aquesta revista.
L’any 2012 es va acabar la darrera reconstrucció, que va incloure rèpliques dels mobles originals. Avui podeu visitar la casa com si fos Nadal de 1930, quan la família va començar a viure-hi.
L’entrada és des del carrer Černopolní, és la planta més alta de l’edifici i on hi ha les habitacions. L’entrada s’accentua amb el volum de les escales, cos cilíndric de vidre blanc corbat i perfils metàl·lics. La porta és de banús de Macassar, el terra és de travertí.
Sostre de l’escala principal, al hall de l’entrada. El pilar que es veu és ornamental gràcies a l’acabat d’acer polit, però també és estructural. És va repetint en tota la casa.
Mies van der Rohe va dissenyar tots els mobles de la casa i va decidir on col·locar-los exactament. Al vestíbul d’entrada hi ha dues butaques Cantilever D42 i una taula tubular MR. D42 és una cadira clàssica en voladís dissenyada per Mies van der Rohe per a la Bauhaus l’any 1927. L’estructura és d’acer tubular inoxidable i l’obra de vímet va ser creada per Lilly Reich, ajudant de l’arquitecte.
El dormitori principal de Grete Tugendhat és al costat del dormitori de Fritz Tugendhat, el seu marit, i amb una connexió directa amb el dormitori dels nens. Hi ha una taula tubular MR, un tamboret Barcelona i una cadira de bar plana Brno amb pell vermella.
El bany dels pares rep la llum de les finestres situades tocant el sostre. Les rajoles dels banys, la cuina i altres estances de servei les va fabricar la marca txeca Rako, que continua activa avui dia.
L’habitació dels fills petits conté l’únic mobiliari no dissenyat per Mies van der Rohe.
L’habitació de la filla gran, l’Hanna, amb tres cadires en voladís D42, de mida infantil.
L’habitació de la governanta Irene Kalkofen o dels convidats. Quan hi havia convidats la governanta es quedava a l’habitació de l’Hanna.
Terrassa amb accés directe des de les habitacions dels nens. El banc semicircular estava decorat amb roses a la primavera.
Amb una escala semicircular arribem a la planta principal on hi ha l’espai del saló. És increïble la sensació de llum que tens a tot arreu d’aquesta casa, més encara gràcies al linòleum blanc d’aquest pis.
Foto presa des de l’estudi de la zona de la biblioteca, on podem veure al fons el piano i les escales que uneixen les dues plantes principals. El saló és un espai únic, separat amb parets de diferents materials i formes, o fins i tot cortines.
La biblioteca és de banús de Makassar. Les cadires són la Tugendhat MR70 Chair i les Brno Tubular Chairs de pell blanca.
El mur entre l’estudi biblioteca i la sala principal és de pedra d’ònix, i és l’element més car de tota la casa. Aquesta pedra deixa passar la llum, és translúcida, i crea una llum única a l’estudi.
A la façana lateral d’aquesta planta hi ha un jardí interior, que fa una transició entre la sala i el jardí.
A l’espai principal de la sala d’estar hi ha tres cadires Tugendhat MR70 de color blanc, tres cadires Barcelona MR90 de color verd i un tamboret Barcelona. La butaca Tugendhat MR70 és una butaca voladís dissenyada per Mies van der Rohe especialment per a aquesta casa. La cadira Barcelona MR90 va ser dissenyada per al Pavelló Alemany de l’Exposició Internacional de 1929 celebrada a Barcelona. Al costat d’aquestes cadires hi ha una taula MR i una cadira MR vermella que funciona com a punt de referència a l’espai habitable.
La foto des de l’espai del menjador. Les finestres van des del terra fins al sostre i dues d’elles són retràctils, es poden obrir completament a l’estiu, desapareixen, i transformen l’espai de sala d’estar en terrassa. Els pilars exposats a la vista són estructurals, són de secció transversal i tenen un acabat d’acer polit. Són un element important, es pot veure per tota la casa, i reforcen la sensació de lleugeresa.
La taula del menjador està feta en peces separades per adaptar-se al nombre de comensals. És molt semblant a la de la Villa Müller d’Adolf Loos. Les cadires són Brno Tubular Chairs de pell blanca.
Una paret semicircular de banús de Makassar separa el menjador de la resta de l’espai de la sala d’estar i també les sales de serveis (la cuina, el traster o la sala de preparació).
La cuina té grans finestres amb llum i vistes magnífiques i aigüera de zenc.
Una escala de cargol d’acer baixa al soterrani de servei.
Entrada a l’edifici des de la façana del carrer Černopolní. A la dreta el garatge. S’ha de notar el minimalisme, la claredat de línies i plans. Una reducció a la mínima expressió del que es veu des del carrer, que contrasta amb el que veia la família dins, que teniu a la primera fotografia.
Acabem amb aquesta mostra de les cases coetànies de l’entorn. Avui el funcionalisme el donem per descomptat, la vil·la Tugendhat ens agrada però no ens xoca. Per aproximar-se a una plena consciència del caràcter revolucionari i visionari que va tenir el treball de Mies van de Rohe només cal mirar aquestes cases triades a l’atzar de l’entorn de la Vil·la Tugendhat, com una mostra del gust normal de l’època.