Un dia de l’estiu de 2012 uns companys de feina em van convidar a anar a veure una pel·lícula al cinema Aero. En aquella època encara no m’havia adonat que el cicle hormonal fa que un cop cada quatre setmanes la meva personalitat s’alteri, i tot m’irritava: la pel·lícula, les butaques del cinema… I sobretot el fet que l’organitzador de la trobada no hagués buscat un bon lloc a la zona per anar a sopar després de la pel·lícula. Davant d’això, vam agafar Koněvova en direcció al centre a veure què trobàvem, i jo no parava de preguntar-me per què m’havien portat a un dels carrers més lletjos de Praga a intentar trobar el restaurant més poc horrible de la zona.
Poc m’imaginava que a aquesta estada curta a Praga en seguiria una d’indefinida, i que uns anys més tard em mudaria a Praga 3 i cada dia travessaria aquell tros del carrer per anar a la feina. Des de l’autobús vaig començar a trobar que de fet el carrer tenia prou personalitat i m’entretenia mirant els vianants i els establiments, especialment els cartells en rus de negocis estrafolaris oferint assegurances de salut per a estrangers.
L’aversió a tot allò soviètic (o rus?)
Koněvova és el carrer més llarg i conegut de Praga 3. Acull des del pub més antic de Žižkov al gimnàs d’una antiga estrella del porno, a qui van cremar el cotxe poc després de ser portada del diari oficial del districte. Ivan Kónev va ser el militar soviètic responsable d’alliberar amplis territoris d’Europa de l’Est durant la Segona Guerra Mundial, i de Praga mateixa. El carrer va adoptar el nom el 1947 sota el mandat del partit comunista.
La figura d’Ivan Kónev no està exempta de polèmica. El comandant va tenir un paper destacat en la supressió de la revolució hongaresa de 1956, en la invasió de Txecoslováquia el 1968 i en la construcció del mur de Berlín. Una bona part de la població txeca amb prou edat el veu com un símbol de l’opressió durant l’era soviètica.
En una hàbil maniobra, les autoritats de Praga van retirar una estátua de Koněv l’abril de 2020… en ple estat d’emergència per l’epidèmia de covid! Dos anys després, l’agressió russa a Ucraïna va fer revifar el debat sobre la conveniència del canvi de nom del carrer de Praga 3.
Política de símbols, o canvis en el nomenclàtor
La primavera de 2022 el govern municipal va efectuar unes consultes entre la població on es preguntava sobre la preferència entre mantenir el nom actual o rebatejar el carrer com a Hartigova. Els resultats van ser poc concloents: habitants del carrer i propietaris de negocis es mostraven majoritàriament en contra, però la participació en la consulta havia estat baixa. En canvi, la proposta del govern rebia més suport per part dels altres habitants del districte. L’equip de l’alcalde va tirar pel dret i l’1 d’octubre de 2023 el carrer va canviar de nom oficialment.
I per què Hartigova? Karel Hartig es va convertir en el primer alcalde de Žižkov el 1876 després que aquesta zona de la ciutat, que encara no pertanyia a Praga, s’independitzés de Vinohrady. Era un constructor i un patriota txec que es va involucrar en la construcció del monument a Jan Žižka a Vítkov, i que va rebatejar nombrosos carrers de la zona en honor a les tradicions hussites.
Habitants del carrer i propietaris de negocis tenen sis mesos per actualitzar els documents de franc. El que encara no està clar és quin sobrenom acabarà adoptant el carrer. Hartigovka? Hartička?
Maria Saumell
Praga