La retransmissió d’obres de teatre filmades a Londres en directe és una experiència que no s’ha de deixar perdre ningú que estimi la cultura anglesa i el teatre. Se n’ocupa la gent d’Aerofilms, aquí hi ha el programa de les obres en curs. La sala gran del cinema Světozor s’omple de públic txec i expat igualment entusiasta, que aplaudeix quasi com si estigués al teatre. Les obres són en anglès amb subtítols en txec.
Fan teatre anglès classic, un Shakespeare, Romeu i Julieta, dos anglesos contemporanis i un Oncle Vània de Txèkhov. L’excel·lència dels muntatges, els textos i els actors és defensa sola. A Skylight (Claraboia), de David Hare, es pot veure Bill Nighy i Carey Mulligan, que són dos actors coneguts pel cinema més comercial, però que aquí brillen amb l’autenticitat que dona el teatre i l’actor exposat sense truc: com Bill Nighy comunica només per la forma com agafa un tros de formatge en mal estat i el mira, o com Carey Mulligan li deixa anar respostes sarcàstiques.
El text és potent: es confronten dues visions del món, la de l’home que ve de baix i es fa ric, i la de l’antiga amant que no li pot perdonar l’egoisme, el narcisisme i la covardia emocional, els trets de caràcter que el van fer ric i van fer que ella s’interessés per ell per primer cop. Els personatges van parlant, exposant els seus motius, i l’espectador els entén i els estima els dos, perquè els conflictes humans són profunds i complexos. El text és als antípodes de la vulgaritat militant, dels repugnants esforços amb “missatge”.
L’obra té una energia txekhoviana, de personatges parlant elaboradament sobre el seus sentiments, sobre el que han perdut pel camí de la vida i el que hauria pogut ser. Ara bé, no ho porta fins a l’extrem, hi ha un final obert que deixa un marge per a l’esperança.
Si sou de teatre, encara que sigui al cinema, perquè està gravat de forma perfecta, no us ho perdeu.