Una nova pel·lícula txeca, a mig camí entre el documental i l’estudi psicològic
D’entrada és estupend dedicar un pel·lícula a la matança del porc, enmig de tant d’entusiasme vegano-vegetarià i tantes creences llunàtiques sobre l’alimentació, defensades amb el fervor convers de tant gent “laica”. El títol és d’un sarcasme pur, d’etiqueta negra, perquè “Mord” en txec vol dir assassinat. La pel·lícula està escrita i dirigida per Adam Martinec, que debuta i va fort.
Dit això, la qualitat documental està en la forma de recollir com viu un grup humà, quatre generacions d’una família txeca, al nord de Moràvia, a Silèsia de fet, l’antiga regió històrica que ha quedat entre Txèquia i Polònia.
La fisiognomia dels actors, com van vestits, com parlen, l’escenari de la casa, la cuina i el pati, tot és molt real. La part dramàtica la posa, en aquest escenari, la psicopatologia de la família concreta. Hi ha uns avis que viuen fora de la ciutat, al camp, a la “casa pairal”, i crien el porc, però ja no el volen criar perquè són grans, és massa feina i la cort dels porcs cau a trossos.
Hi ha el gendre dels avis, un home de mitjana que s’enfada molt fàcilment perquè té els seus dimonis interns, però que gràcies al contrapunt dels amigots, que se’n foten del seu mal humor, va tirant. Hi ha la segona dona, i les dues filles, treballant a la cuina i criticant els homes: una filla està insatisfeta en el matrimoni, l’altra és més forta i ha “domesticat” el seu mascle. També es parla d’una mare morta: els fils argumentals estan explicats amb poca cosa. Finalment hi ha els nens, els més petit de tots, feliços, donant pomes al porc, que té nom, com si fos una mascota.
El moment clau és quan tota la família, les quatre generacions, estan al voltant de la taula, cantant, omplint el budell del porc, fent botifarres, menjant, i els homes sobretot, fotent-se un xopet darrere l’altre del que probablement és slivovice, l’aiguardent destil·lat de pruna. Per mantenir l’interès cap al final hi ha un moment te tensió dramàtica, però tot acaba bé, perquè el missatge de la pel·lícula podria ser això, acceptem-nos com som, siguem raonablement feliços i mengem carn.