La revetlla de Santa Walpurgis, una tradició txeca per celebrar la primavera, compartida a Europa Central
El calendari txec: 30 de maig, la cremada de les bruixes
La Nit de Walpurgis, celebrada el 30 d’abril, és una festivitat arrelada en la tradició popular txeca molt compartida a Europa Central, sobretot Alemanya, Eslovàquia, Àustria i Suïssa.
La festa marca la transició entre l’hivern i la primavera, té les arrels en rituals pagans i llegendes medievals sobre bruixes i esperits. Santa Walpurgis va ser una abadessa del cristianisme primitiu de l’alta edat mitjana, nascuda al que avui és Anglaterra i activa al que avui és Alemanya.
A Europa Central, com a tota Europa, la qüestió era apropiar-se dels rituals pagans i “resignificar-los” a favor del cristianisme. Les fogueres del dia de la crema de bruixes us faran pensar, correctament, en la revetlla de Sant Joan als Països Catalans. Es creia que aquesta aquesta nit, les bruixes es reunien al cim de les muntanyes per celebrar rituals, encanteris, etcètera.
A Txèquia Pálnení čarodějnic (“la crema de les bruixes”) és una de les festivitats més populars i esperades de la primavera. La gent encén grans fogueres al capvespre, especialment en zones rurals i parcs públics, i sovint es crema una figura de palla que representa una bruixa.
Aquesta pràctica simbolitza l’expulsió de l’hivern i les forces fosques, donant la benvinguda a la llum i la fertilitat de la primavera.
Les activitats inclouen música, danses, disfresses de bruixes i jocs infantils. És una nit festiva i comunitària.
En moltes ciutats, com Praga, s’organitzen esdeveniments per a tota la família, combinant tradició, folklore i entreteniment modern.