Valdštejnská jízdárna ( fins al 2 de novembre)
Aquesta exposició (el títol vol dir “Dones, mestres, artistes”) és la primera d’aquest tipus celebrada Txèquia, posa el focus en la trajectòria artística de dones entre el segle XIV i el XIX a Europa Central, els Països Baixos i Itàlia.
Reuneix unes 150 obres entre pintures, escultures, gravats, dibuixos i art aplicat Segueix un fil cronològic i temàtic. S’ordena per seccions: la primera és el convent a l’Edat Mitjana. Moltes dones religioses expressaven en les seves obres anhels eròtics i maternals en les seves creacions. Hi ha per exemple una preciosa imatge de la Mare de Déu embarassada.
Les dues seccions següents són geogràfiques. La Itàlia del renaixement i Europa Central i els Països Baixos a l’Època Moderna. El relat museogràfic mostra com, al llarg dels segles, dones d’entorns privilegiats i protegits aprofiten per obrir-se pas, aprendre l’ofici, accedir a l’educació artística i afirmar-se professionalment.
El seu treball revela una sensibilitat i una originalitat sovint ignorada en les narratives dominades per autors masculins. Per exemple, el quadre de la imatge de l’exposició, la pintora italiana Sofonisba Anguissola jugant a escacs amb les seves germanes.
Durant el tèrbol renaixement italià moltes artistes van haver d’afrontar intriga i violència, conflictes que expressaven en la seva obra per tal de competir amb igualtat amb els seus homòlegs masculins.
En la secció centreuropea crida l’atenció per exemple Maria Sibylla Merian, una naturalista, exploradora i pintora alemanya, de pares suïssos. Va ser ignorada molt de temps, però és considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l’entomologia moderna, gràcies a les observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones. El 1699 va emprendre un viatge a Surinam per documentar la fauna tropical amb una mirada científica i poètica.
La curadora Olga Kotková, responsable de la col·lecció d’art antic de la Galeria Nacional, ha creat aquesta retrospectiva com un acte simbòlic de reparació institucional: omplir buits històrics i posar en valor autores fins ara invisibilitzades.
La mostra no només destaca per la qualitat i diversitat de les obres, sinó també pel rigor en la contextualització de les condicions de producció —formes de suport social, limitacions institucionals i estratègies d’autodeterminació artística.
La següent secció són les arts gràfiques del segle XVIII. En essència, les famílies del sector de seguida van donar espai a les dones per pragmatisme. La paciència i l’atenció que demanaven les arts gràfiques va fer que les mares, germanes i filles s’afegissin al treball de forma natural, per pur sentit comú.
L’última secció és la del saló. L’aparició de la burgesia crea de nou espais favorables a les dones artistes, contra l’esperit del temps. Per exemple, Josefina Mařáková. Va néixer Viena el 1872, filla d’un pintor txec. El pare la va fer pintora, en una època en què no es podia donar per descomptat que una dona s’hi pogués dedicar. A l’exposició hi ha un autoretrat d’ella amb el pare, tots dos amb pinzells a les mans, i ella té la cara de resignació i paciència que les filles han de tenir amb els pares, a vegades.
