El Casal Catalanotxec ha celebrat la Diada amb un sopar a Praga, en un pis privat. Hem sopat un tagin de verdures magrebí, una estupenda empanada de samfaina tarragonina i un deliciós brioix turc anisat regat amb moscatell, perquè els catalans capaços han d’emigrar i troben l’amor on sigui, i si la xicota turca fa coses delicioses apreses de la mare doncs ja està.
Les reunions d’expats catalans bàsicament són reunions d’enginyers. No es parla de política catalana, que fa fàstic i angúnia. A Catalunya sembla que per sobreviure s’ha de passar oposicions del que sigui, però l’expat català està fora de tot això.
Així, en sopars de catalans expats es parla de condicions laborals i contractes de lloguer, perquè sembla que a Catalunya qui val emigra, i els altres passen oposicions, i a viure.
D’altra banda sempre acabem parlant del mateix: desclassament, desarrelament. La gent que té parella autòctona sap que Txèquia és un lloc esplèndid per criar fills. La sanitat i l’ensenyament funcionen, i hi ha seguretat al carrer perquè no hi ha els problemes que provoca la immigració descontrolada.
Quan diem “la sanitat funciona” vol dir que les llistes d’espera són dues o tres setmanes, per exemple.
L’onze de setembre serveix sobretot per demostrar que els catalans de la diàspora continuem existint.
En fi: visca Catalunya lliure.