C.M. és un exbanca retirat que viu a Txèquia, al camp, i observa els mercats, i ens ha enviat aquest article. A Europa central som quasi quatre mil catalans, valencians i balears. Als editors ens enorgulleix servir de connexió d’aquesta comunitat i crear un context perquè els talents emergeixin.
_____
Per entendre com la banca tradicional acabarà sent irreconeixible, vull desenvolupar tres conceptes que són el motiu i la base d’aquesta metamorfosi absoluta.
Els conceptes previs són:
a) El dilema de la palanca trencada
L’eina dels tipus d’interès s’ha convertit en un arma de doble tall:
Si pugen, el servei del deute devora el pressupost estatal.
Si baixen, els diners barats tornen a fluir cap als actius financers, inflant la bombolla de Wall Street i erosionant el poder adquisitiu del ciutadà via inflació.
Fins ara s’ha mantingut el sistema viu mitjançant la repressió financera (mantenir els tipus per sota de la inflació real) per anar “liquidant” el deute a costa de l’estalviador, però això és lent perquè l’estalviador no ho ha de percebre, la deute creix mes ràpid i el sistema necessita liquiditat incremental.
Actualment es manté amb vida mitjançant pedaços com son les facilitats de crèdit, l’augment del balanç dels bancs centrals i els rescats encoberts. S’injecta liquiditat en moments de tensió sistèmica per evitar que els bancs o el sistema de pagaments col·lapsin. En injectar nova liquiditat sense un suport de creixement real, s’augmenta la base monetària, cosa que al seu torn empeny la inflació, reiniciant el cicle que volíem evitar.
b) El salt a la tokenització
La tecnologia blockchain i el marc regulador no són ciència-ficció, són la infraestructura que s’està construint avui mateix. La tokenització d’actius del món real és la resposta a la necessitat de liquiditat. Els mercats 24/7 eliminaran els temps de liquidació i passaran a una liquidació instantània, alliberant una quantitat massiva de capital que avui està “atrapada” en processos burocràtics.
Si pots tokenitzar el deute sobirà i permetre que s’utilitzi com a col·lateral líquid en qualsevol protocol DeFi o sistema bancari modern, augmentes la velocitat dels diners sense necessitat d’imprimir-ne tant.
Per a un Estat, una economia tokenitzada és molt més fàcil de fiscalitzar. És per això que la llei “Clarity”, pendent d’aprovació pel senat als EUA, és la clau necessària perquè les institucions entrin en el joc.
c) El rol de les CBDC
El reinici complet del sistema probablement no serà un col·lapse a l’estil Mad Max, sinó una transició forçosa cap a un nou estàndard:
_Eliminació de l’efectiu físic, per a un control total de la velocitat dels diners.
_Monedes Digitals de Banc Central (CBDC), que permetrien injectar liquiditat directament a l’economia tradicional (estímuls programables) sense passar per l’“embut” dels bancs comercials que només beneficia la borsa.
_Absorció i reestructuració del deute, on la tecnologia blockchain permeti una traçabilitat i una enginyeria financera que el sistema de llibres comptables antics ja no suporta.
Un cop definides les tres peces del reinici, la banca, peça fonamental del sistema econòmic modern no desapareixerà, té massa pes polític, però la seva fisonomia serà irreconeixible. Els tres eixos sobre els quals es materialitzarà el canvi seran:
a) La confiança
En un món tokenitzat, la necessitat d’un banc per validar que tens diners desapareix (el codi ho fa per tu). Tanmateix, el client institucional continua temerós de la pèrdua de claus o dels errors d’execució. El banc es convertirà en custodi, seran els búnquers digitals del segle XXI. La seva proposta de valor no serà l’interès que et donen, que serà baix o nul, sinó la seguretat i la responsabilitat civil sobre els teus actius digitals. Un custodi amb garantia jurídica davant de qualsevol hackeig o error a la cadena, perquè l’institucional vol tenir algú a qui reclamar. Aquesta cara legal serà el producte principal que vendran.
b) La canibalització de les seves pròpies estructures
El cost de mantenir sucursals físiques i sistemes de processos antics és una llosa davant de les finances descentralitzades.
Cura d’aprimament radical. Veurem una transició cap a estructures tipus “Fintech amb llicència bancària”. Molt menys personal administratiu, més enginyers de protocols i experts en compliment normatiu. Amb un mercat 24/7, el banc ja no pot tancar el cap de setmana. Han de mutar cap a l’alta disponibilitat per transaccionar amb stablecoins, CBDC i actius tokenitzats sense fricció humana.
c) El poder d’influència (política)
El seu poder d’influència. Els bancs no només venen serveis financers, venen estabilitat sistèmica. Els estats utilitzaran els bancs per implementar el nou marc regulador. És més fàcil controlar 10 grans bancs que custodien el 90% de les claus privades del país, que intentar controlar milions de carteres individuals.
És probable que veiem una simbiosi: l’Estat atorga el monopoli de la custòdia als bancs tradicionals a canvi que aquests actuïn com a “filtres” d’identitat (KYC/AML) en el nou ecosistema blockchain.
L’escenari final
El banc del futur s’assembla més a una empresa de ciberseguretat amb llicència de tresoreria que al que avui coneixem. Es centraran en la capa de serveis de valor afegit sobre el deute tokenitzat.
Tanmateix, hi ha un problema. Si els protocols són prou segurs i fàcils d’utilitzar, fins i tot el client institucional podria començar a qüestionar per què pagar comissions de custòdia a un banc.
La meva experiència personal en banca em diu que el client acceptarà per comoditat, seguretat i garantia; d’aquesta manera donarà el temps necessari a la banca per finalitzar la seva transformació definitiva.
La comoditat i la por a la responsabilitat total seran els millors aliats de la banca tradicional en aquesta transició. Tot i que la tecnologia permeti que cada persona sigui el seu propi banc, la realitat és que l’usuari mitjà de l’economia real no vol l’ansietat de saber que, si perd una frase llavor o comet un error en un enviament, els seus estalvis de tota la vida desapareixen per sempre.
Aquesta “por al buit digital” és el que donarà als bancs el temps que necessiten.
Amb aquest temps, podran executar els seus moviments per posicionar-se a l’era digital, sense problemes, en tres àmbits estratègics:
a) Els bancs oferiran apps que per fora semblen les de sempre, però que per dins funcionen sobre rails de blockchain. L’usuari sentirà que res no ha canviat, mentre el banc elimina el 80% dels seus costos operatius interns.
b) La seva gran basa serà: “Si et hackegen, nosaltres responem”. És una proposta de valor que l’autocustòdia pura no pot igualar avui dia per al gran públic.
c) Utilitzaran aquest temps per moure els dipòsits dels clients cap a productes de deute públic tokenitzat, ajudant els estats a sostenir aquesta “dominància fiscal” però d’una manera molt més àgil i líquida.
Tanmateix, aquest període de gràcia no serà etern. A mesura que les noves generacions (nadius digitals) creixin, la fricció de pagar comissions per alguna cosa que un protocol fa gratis serà cada cop més difícil de justificar.
Al final, la banca s’enfronta a una paradoxa. Per sobreviure, han d’ensenyar als seus clients a utilitzar actius digitals, però com més aprengui el client, menys necessitarà el banc. La seva única sortida és tornar-se tan invisibles i eficients que l’usuari ni tan sols es plantegi marxar.
C.M. és un exbanca retirat que viu a Txèquia, al camp, i observa els mercats.