En una sèrie de tres articles veurem els antecedents històrics de les economies txeca i catalana, factors de l’estructura econòmica i social actual i algunes perspectives de futur.
Txèquia va tenir el 2019 un PIB per càpita superior al d’Espanya calculat en paritat de poder de compra, tal com va recollir la Revista Kampa. Ara bé, més enllà del simbolisme d’una dada estadística aïllada, és més revelador mirar factors estructurals i comparar dues economies d’un volum similar, com són Txèquia i Catalunya.
Pioners industrials
Les dues economies van ser pioneres en la primera revolució industrial, van tenir una evolució demogràfica molt diferent i van passar un llarg període fosc al segle XX, fins a tornar a l’Europa on pertanyien. Ara s’enfronten al món de després de la Covid des de posicions diferents en el social, l’econòmic, la connectivitat territorial, els intercanvis la captació de talent, entre altres.
Històricament Txèquia es va avançar a Catalunya des de la primera revolució industrial. Podem dir que la mecanització txeca va arribar el 1797 amb Johann Josef Leitenberger. A Barcelona en canvi la primera fàbrica és del 1832, la dels germans Bonaplata. El primer trajecte en tren Břeclav-Brno és de 1838, mentre que Barcelona-Mataró és de 1848.
Laurin&Clement, l’antecessor dels cotxes Škoda, s’estableix el 1895, mentre que a Barcelona la Hispano-Suiza és del 1904. Els avenços tecnològics a les terres txeques van culminar el 1938, quan Txecoslovàquia va arribar a ser un dels deu països més industrialitzats del món.
El pes desigual de la demografia
L’evolució demogràfica de Catalunya i Txèquia va ser molt diferent durant el segle XX. Mentre que la població catalana es va més que triplicar, les terres txeques van perdre després de la Segona Guerra Mundial uns tres milions d’alemanys i uns 100.000 jueus, cosa que va comportar un estancament de la població considerant tot el segle. És cert que la pèrdua va afavorir més homogeneïtat ètnica, reforçada encara més amb la separació d’Eslovàquia el 1993, i això contribueix a la cohesió social. Ara bé, en economies desenvolupades, mes població vol dir més riquesa per a aquella economia.
La pèrdua de població és molt més greu si es té en compte el talent perdut. Només cal pensar que eren txecs alemanys noms com Mahler, Freud, Mendel, Schumpeter o Ferdinand Porsche. Fins i tot un dels pares d’Europa, Richard von Coudenhove-Kalergi, autor del llibre Pan-Europa (1923), de jove va ser ciutadà txecoslovac.
El retorn a Europa
Tant Catalunya com Txèquia van passar per un període fosc durante dècades al segle XX però van tornar formalment a Europa on pertanyien, amb l’adhesió a la Unió Europea, Catalunya al 1985 dins d’Espanya, i Txèquia al 2004, conjuntament amb set països centreuropeus.
Però aquest retorn va ser diferent no solament en la data de ingrés, sinó en l’adopció de l’euro. Mentre que Catalunya va tenir l’euro, l’any 2000 Txèquia es va comprometre a adoptar-lo en signar l’adhesió a la Unió, però sense una obligació lligada a una data concreta, i ha optat per mantenir la corona txeca i seguir una política monetària més flexible.
Carles Brunat és emprenedor i consultor d’empreses.