En l’article anterior vam veure els paral·lelismes i les diferències històriques entre les economies txeca i catalana. En l’article present veurem com des del punt de vista de d’estructura econòmica actual Catalunya i Txèquia s’enfronten el futur des de posicions diferents.
Geografia i connectivitat
La Unió Europea ha portat un gran avenç tant a Txèquia com a Catalunya. Ara bé, Txèquia és al centre de la Unió, mentre que Catalunya és a la perifèria. Txèquia és a 350 kilòmetres del centre geogràfic de la Unió Europea després del Brexit, que és a la població de Gadheim, a Baviera. Barcelona és a 1.400 kilòmetres d’aquest centre. Si considerem el centre econòmic (al voltant del riu Rin), polític (entre Brussel·les, Estrasburg i Luxemburg) i financer (Frankfurt), Txèquia també és més a prop.
A la Unió Europea les economies més afavorides són les situades més al centre, en relació amb les perifèriques, perquè les primeres poden participar millor dels intercanvis comercials. Per tant, el factor geografic és clau.
Ara bé, més important que els quilòmetres és la distància en temps real de transport. Les infrastructures són clau a l’hora de fer possible la conectivitat entre mercats. Catalunya té aeroports de primera magnitud europea, que són ràpids, però suposen una connectivitat menys flexible. Catalunya també té ports marítims importants, que Txèquia no té perquè que no ha sabut aprofitar els ports que ha tingut a Hamburg, segons el tractat de Versailles, després de la Primera Guerra Mundial.
Tant a Catalunya com a Txèquia manca una connectivitat d’infrastructures terrestres modernes. Catalunya no està ben connectada per ferrocarril a València, Bilbao, Tolosa i Marsella. Txèquia tampoc està ben connectada per ferrocarril a Viena, Berlín, Múnic, Frankfurt.
La connexió per autopista a de Praga a Viena és encara molt dolenta, i les connexions dins de Txèquia són sovint pròpies d’una economia de segona. Això no es resoldrà ni a curt ni a mitjà termini a cap de les dues economies.
La Unió Europea és fonamentalment econòmica. Txèquia i Catalunya, en tant que contribuents nets, no s’han beneficiat de fons europeus, però sí que s’han beneficiat molt dels mercats europeus per a les seves exportacions, a més d’un capital europeu buscant l’estabilitat on poder fer inversions a llarg termini.
Les dues economies són molt obertes, de fet Txèquia es una de les més obertes del món. Però alhora Txèquia té una gran dependència d’Alemanya, on exporta el 32 per cent del total (2018) i d’on li ve el 25 per cent de la inversió estrangera. Škoda Auto, l’empresa més important del país, pertany al grup Volkswagen, i el bancs i les asseguradores més importants són austríaques, que alhora també depenen de l’economia d’Alemanya. Després de la Segona Guerra Mundial els txecs van expulsar els alemanys, però avui l’economia txeca depèn en una gran part de l’economia alemanya.
Simplificant, podem dir que mentre a Alemanya vagi bé, a Txèquia li anirà bé. Catalunya també té dependència de veïns grans: l’economia espanyola i en menor mesura la francesa. Igualment, es pot dir que a Catalunya li anirà bé si a Espanya i França els va bé. Aixo té implicacions molt importants en el futur dins de la Unió Europea.
L’atur, el deute i la desigualtat són pitjor a Catalunya
Hi ha dos factors on Catalunya està molt pitjor que Txèquia: l’atur i el deute. Des de 2008, l’atur a Catalunya supera el 10 per cent, en especial atur juvenil, entre els més alts a Europa, mentre que a Txèquia l’atur és dels més baixos, fins al punt que no es troba bon personal i hi ha inflació de salaris, tot i que la situació té molts més beneficis per a l’economia del país que no pas desavantatges. Hem de ser conscients que més d’una generació de joves catalans es troben en una situació de feina molt precària i no tenen la possibilitat ni d’apendre una professió, ni de planificar el seu futur.
El deute total públic, d’empreses i famílies, és molt superior a Catalunya comparat amb Txèquia. En el cas català, les valoracions de deute públic arriben a l’extrem de ser bons “escombraria”, donat el nivell insuficient d’ingressos del govern català, que depèn en gran part d’una Hisenda que no controla.
Aquests dos factors són estructurals i malauradement s’espera que empitjorin de forma molt significativa els propers anys. Txèquia s’enfrontarà a aquest moment decisiu després de la Covid amb unes finances públiques i una taxa d’atur de les més saludables a Europa.
Un tercer factor és la desigualtat, que des del punt de vista social un dels grans reptes del món. L’índex de Gini mesura el nivell de desigualtat és pitjor a Catalunya (31 punts percentuals) que a Txèquia (25 punts). La forta immigració que ha tingut Catalunya en particular durant els darrers anys en gran mesura ha estat de mà d’obra barata, cosa que distancia més els grups socials. Més enllà dels índexs, la realitat social lamentablement la podem veure als carrers de les ciutats catalanes.
En resum, Txèquia té molts factors econòmics, socials i geogràfics que juguen al seu favor. Catalunya té millors infrastructures. D’altra banda, totes dues són economies petites i dependents de veïns grans.
Carles Brunat és emprenedor i consultor d’empreses