De Beroun a Karlštejn

Caminar fora de Praga (1)

Si la pandèmia ha fet redescobrir caminar per Praga, també és fàcil i accessible sortir de la ciutat en tren i en menys d’una hora plantar-se al bosc, fer caminades de deu o més quilòmetres i tornar a casa a sopar. Txèquia és un dels països del món amb més percentatge de territori cobert de bosc, i tot el bosc està mesurat en un sistema de rutes marcades en murs, arbres, pedres i el que sigui que és un referent mundial de l’excursionisme, com va explicar Vítek Groesl en aquest article.

Us proposem anar de Beroun a Karlštejn per Svatý Jan Pod Skalou. La ruta té uns 14 kilòmetres i és als mapes de Seznam i la podreu tenir al telèfon tot el camí. Començar és tan fàcil com agafar el tren fins a Beroun. La ciutat no té cap interès i la podeu ignorar. Sortiu de l’estació i de seguida comenceu a buscar i trobar marques vermelles. El vermell marca més difícil (amb més pendents), també hi ha color verd, groc i blau. La distància i la dificultat es poden graduar infinitament, segons convingui.

La marca vermella a mà dreta marca el camí. Des de la perifèria urbana, amb lloses de ciment, fins a camins de bosc.

Caminar pel bosc és una part important de l’experiència de viure a Txèquia. El silenci és, per moments, absolut. Només sentiu els propis passos trepitjant el fang i la fullaraca. De tant en tant se sent el repic d’un picasoques a un tronc, que ressona fins a grans distàncies.

Us trobareu gent, famílies, grups petits d’amics. La gent se saluda, es diu “dobrý den”, però no tothom. La gent gran i els nens petits més formals ho fan. Saludar desconeguts al bosc, mirant-los als ulls, té alguna cosa de reconèixer l’altre que és molt cívica. Els joves tendeixen a passar més de fer-ho, eviten el “bon dia” o el diuen entre dents, o sense mirar als ulls, i n’hi ha que semblen contrariats.

No hi ha cotxes, ni motos ni bicicletes, no se senten motors. No hi ha ni un paper, ni una llauna. Sí que hi ha alguna màscara, perquè no es pot escapar de la pandèmia. Algú les deu haver penjat d’una branca a mitja altura, com si volgués exhibir-les per avergonyir els passavolants.

No hi ha solament les marques sobre murs, troncs i roques. De tant en tant en cruïlles hi ha cartells mínims, de llauna serigrafiada, amb el codi de color, els noms de lloc i les distàncies.

Plafons educatius al bosc, amb un codi QR que dona accés a una versió en anglès. Els cartells de llauna són el més senzill possible, petits i discrets.

El bosc a Txèquia està controlat i mesurat fins a l’últim metre quadrat. No solament hi ha les rutes senyalitzades, sino plafons informatius i educatius. Estan en l’idioma del país, tot i que alguns comencen a tenir codis QR per accedir a la versió en anglès. Tampoc falten bancs i taules per a descansar i menjar.

Per tot el país hi ha esglesioles, esglésies i monestirs que queden com testimonis de molta història. Svatý Jan pod Skalou té una enorme roca de 50-60 metres d’altura on es pot pujar a admirar les vistes, i els edificis d’un antic monestir benedictí que tal com estan ara daten del segle XVIII. El poble (són 180 persones) està lligat a la llegenda d’un sant Ivan eremita.

Svatý Jan pod Skalou

No cal dir que cada cop que arribeu a un nucli urbà hi ha gent i sempre una hospoda a pocs metres, amb cervesa. Cada estació de l’any té pros i contres. Val a dir que en aquesta època de l’any, quan es desgela la neu, els camins són un fangar i se us enganxaran les botes. Continueu avançant i es passa per una vall on hi ha les pintoresques cascades de Bubovice (“Bubovické vodopady”).

Una altra cosa que trobareu pel bosc són piles aromàtiques de troncs tallats, esperant a ser recollits, i arbres marcats amb un codi, a punt de ser tallats. El país té una llarga tradició de silvicultura, de gestió eficaç i sostenible dels boscos.

Els arbres s’aprofiten econòmicament i també hi ha un culte a l’arbre, una cosa no exclou l’altra. Quan es detecta un arbre monumental (“pamětní strom”) sovint s’arregla l’entorn i es posa un plafó informatiu i bancs. El “Dub sedmí bratří” (“Roure dels set germans”) té 16 m d’alt i quasi cinc perímetre i més de tres segles i s’està morint però resisteix, i també té una llegenda associada a set germans lladres.

A partir del roure monumental Karlštejn ja és a tocar. Aquesta ruta hi arriba per darrere. El lloc és un castell lligat al mateix rei Carles del pont icònic de Praga, del segle XIII. L’aspecte disneià que té és de la reconstrucció del segle XIX. Ara mateix està tancat i barrat per pandèmia.

Des del Castell podeu baixar pel poble cap al tren. Travessareu uns sens fi de parades amb souvenirs dubtosos, restaurants i parades de menjar, ara tot sota mínims, tancat o només amb finestrelles. El turista estranger ha desaparegut, pel carrer només hi ha txecs, i quasi tots sense màscara.

Karlštejn, el castell més disneià de Txèquia, ha generat tota una indústria turística que ara està desolada.

____
Edit: el Germán, un lector que és voluntari marcant rutes, apunta que avui (dilluns 22) la ruta està tancada en un tram, i coincideix amb un tram on el dia abans, quan es va fer l’excursió recollida aquí, hi havia explotació forestal i arbres marcats per tallar. Per tant si aneu d’excursió en dia feiner val més comprovar a mapy.cz si es pot passar, perquè és probable que si els llenyataires treballen tallin els camins, tot i que probablement no els tallaran sense oferir una ruta alternativa.

_____
Articles relacionats: