Els dinars del club*samfaina (5)
Publiquem íntegrament la nota de premsa dels samfaines, que s’han tornat a reunir (podeu veure aquí de què va la cosa).
El mes de febrer d’aquest falshivern l’hem rebut amb una sopa del gran Josep Lladonosa, mestre de mestres i referent de la cuina tradicional catalana. Un brou de pollastre amb una cullerada de sagí, i daus de carbassó, tomàquet i mongetes blanques fan una sopa tan saborosa com increïblement senzilla.
Hem continuat amb un pollastre Halal rostit amb taronges i llimones, una influència del Mediterrani oriental, acompanyada d’una samfaina feta el dia abans, amb tota la lentitud necessària, en cassola de terrissa, perquè els comensals recordessin les seves iaies i els dinars tradicionals a la cuina, com així ha sigut. Tot és positiu en la samfaina, el plat icònic de la nostra idea, però ens quedem amb la fusió i la connexió de gustos fins a convertir-se en una altra cosa superior a les parts.
L’amanida marca de la casa és bàsicament una escalivada abarrocada: es rosteix el pebrot i l’albergínia, se li posa fulla i es pot complicar amb olives, cors de carxofa i el que calgui, segons la fantasia del cuiner, amb una vinagreta com déu mana.
De postres sorbet de mores de la casa Grom amb mores i nabius, que la combinació d’un gelat o sorbet de X amb el fruit real sempre funciona. Vi: un blanc alemany, un negre de Castella-Lleó.
Ens ve gent nova, anem creixent, encara tenim lloc. Sabem que el nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant, tot i que fer cuina catalana és més el nostre punt de partida que el nostre programa. Si demà vens tu i ens fas sushi podria funcionar i tot.
En el fons, l’ingredient més valuós és intangible. La substància de les converses és tan valuosa com la dels plats. La idea és trobar-se, cuinar seriosament, compartir les despeses. Trenca esquemes, però es pot fer.
Ni confirmem ni desmentim que pel març hi haurà bacallà a la llauna…
Stay tuned!