Hem celebrat Sant Jordi començant amb una sessió de Casalet. Un taller de fer dracs de tela farcits de cotó. Fer patrons, retallar, cosir omplir, amb manetes traçudes. Ens han acollit els amics de Božská Lahvice.
Ha presentat l’acte la presidenta del Casal, la Natàlia Soler. Ens ha honrat la visita de Krystyna Schreiber, la delegada del govern a Viena, que ha explicat com fan molta música amb poc, des del Bàltic de Polònia al Mediterrani d’Eslovènia. Sant Jordi experimenta un rebranding: al concepte de festa del llibre s’afegeix festa de l’amor. La imatge atractiva de la diada, juntament amb la necessitat de promocionar la lectura, podria estar fent créixer la diada en nous països, com Eslovàquia? En aquest país la delegació de Viena col·labora directament amb el sector local del llibre.
A continuació han intervingut Michal Brabec i Vítek Groesl. Brabec és traductor i professor del grau de català a Brno. Ha parlat de la història de les traduccions del català al txec, tema de la tesi que està acabant. Ja en parlarem aquí més endavant. En aquesta revista hem parlat de l’última traducció de Brabec, que també ens va fer un article sobre l’atemptat contra Heydrich en el calendari txec.
El Vítek Groesl és traductor i editor. Ha escrit aquí uns quants articles sobre aspectes de la realitat txeca. Promou l’editorial independent Euskaldun, que dins d’un ambiciós pla editorial, està treballant en publicar la traducció txeca de Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.
Què fa que estudiants txecs arribin al català? Brabec parla del mestratge de Jan Schejbal, el pare de la catalanística txeca, a qui vam fer una entrevista. Groesl parla del Barça a l’inici del viatge: va somiar ser futbolista, no va poder ser, del Barça va passar a Espanya, i va trobar el català.
El debat de Brabec i Groesl sobre els problemes de la recepció de la literatura catalana a Txèquia ha estat molt interessant i s’ha allargat i ha endarrerit les lectures de textos i l’interludi musical.
La Natàlia ha tornat a la flauta travessera per amenitzar l’acte. La Cèlia ha acompanyat lectures amb la guitarra. Groesl ha llegit l’Oda a Espanya de Maragall en català i en txec. Brabec ha llegit assaig de Cabré traduït per ell mateix sobre la feina de fer novel·les, i un poema de Martí i Pol. La versió catalana del poema l’ha llegit el públic, cadascú un vers en una tira de paper.
Així hem celebrat Sant Jordi el Casal Catalanotxec i intel·lectuals literaris txecs compromesos amb la literatura catalana, amb la presència i el suport de la delegació de Viena. Mentrestant, compreu llibres i procureu anar llegint tot l’any: és la connexió entre estimar la cultura i que els creadors mengin.