S’ha mort Karel Schwarzenberg, una figura destacada de la noblesa txeca i la política contemporània del país, estimada i respectada sobretot entre els cercles més liberals, conservadors i cosmopolites de la societat.
Va néixer el 1937 a Praga, en una família noble, amb una història que es remunta al segle XII. Els Schwarzenberg han tingut un paper influent a la història txeca i europea durant molts segles. Un oncle seu surt citat a El bon soldat Švejk.
Després de la Segona Guerra Mundial, la família Schwarzenberg va ser desposseïda de les seves terres i béns per la confiscació comunista, i Karel va haver de viure a l’exili a Àustria durant anys.
Va estudiar història i filosofia a Viena i Munic i va viure a l’Oest durant la Guerra Freda. A l’exili va donar suport a altres exiliats i les seves iniciatives. Aquest exili va enfortir les seves conviccions democràtiques i el seu compromís amb la defensa dels drets humans i la llibertat.
El patriotisme del Schwarzenberg li venia com a mínim del pare, que va ser un historiador de mèrit. Van conservar i cultivar la llengua a Viena. El txec a Viena era una llengua del poble baix, del servei, de les classes més baixes.
Després de 1989
Després de la Revolució de Vellut Schwarzenberg va tornar a Txèquia i es va convertir en una figura destacada de la política. Va ser el primer cap de gabinet del president Václav Havel, a qui va ajudar a aprendre a vestir-se i moure’s en els salons europeus i mundials.
Va ser un dels fundadors del Partit Democràtic Cívic (ODS) i va ocupar diversos càrrecs governamentals i parlamentaris. Va ser ministre d’Afers Exteriors i va tenir un paper important en la integració de Txèquia a la Unió Europea i l’OTAN.
El 2013 va perdre la presidència davant de Miloš Zeman. Va guanyar a les ciutats i entre els segments més joves i educats de la població.
La importància de l’estil
Karel Schwarzenberg va cultivar sempre un estil únic, molt conscient de donar una imatge moderna i desenfadada. Amb bigoti, corbatí i vestit de manera distingida, però amb gust pel detall de color viu o excèntric.
Schwarzenberg ha estat una veu respectada a la política txeca i europea. Ha defensat els valors democràtics, la llibertat de premsa i els drets de les minories, i ha estat un crític de l’autoritarisme.
Què és ser aristòcrata al segle XXI
Era un home afable de cara al públic, agraït d’entrevistar pels mitjans, ha deixat molt de material escrit i filmat sobre ell, i una imatge personal impecable. Sempre va voler ser un aristòcrata del seu temps: deia que era com ser un monument viu, i que tenia tan presents parents de segles pretèrits com els plebeus tenim presents parents vius.
Deia que sí, que movia diners, que n’entraven i en sortien molts. Però que els boscos havien de rendir i tot donava feina, i que per a ell despeses imprevistes podien ser, per exemple, arreglar la teulada d’un o altre castell.