Sobretaula d’immobiliari a Praga i la bombolla de la intel·ligència artificial.
Els dinars del club*samfaina (42)
El Casal Catalanotxec té una secció gastroesnob que es reuneix l’últim dissabte del mes a fer un bon dinar, i això és una regla gravada en pedra. Ara bé, com que a l’agost tot Déu es fora, ha passat fàcilment de l’últim dissabte d’agost al primer de setembre, perquè és important saber trencar les regles, i hem començat amb aquest gaspatxo amb crema d’alfàbrega, ara que l’estiu es va acabant, els dies es van escurçant, ja no fa tanta calor, però encara fa bon temps.
Sobre una base de tomàquet, cogombre, pebrot vermell trinxats i oli d’oliva verge, unes gotes de crema d’alfàbrega, que es fa trinxant all, nata i vinagre de vi blanc, i afegint-hi l’alfàbrega. A sobre hi ha fulla d’alfàbrega trinxada, quicos i pipes, per afegir cruixent a la textura. És el gaspatxo del bar Calders.
A Praga tots els ingredients els trobeu a l’Albert i la gran distribució. Els “quicos” els venen com “salted corn”, i han provocat la nostàlgia de totes les generacions presents al dinar, que són quatre: búmers, X, milenials i Z.
Extractes de la conversa: comprar o llogar casa? Aquesta és la qüestió. Qui té fills amb una dona del país ja no es planteja tornar, segurament arribarà a la conclusió que el millor és comprar.
Ha seguit una amanida amb pebrot i albergína escalivats, tonyina i sardina i olives kalamata. La transferència de coneixement intergeneracional és un dels trets que distingeixen els dinars del club samfaina. El jove enginyer català, per exemple, al principi d’una carrera de professional errant, no és conscient que NO TÉ PER QUÈ comprar-se un pis al seu poble i lligar-se.
Hem seguit amb una sarsuela, seguint la recepta de Maria Nicolau. Heu de fregir calamar, peix i gambes, i sobre l’oli resultant fer un sofregit. Per acabar hem fet pijama, un postre de ressonàncies búmer: nata, flam, préssec en almívar.
El flam és “flam de la Marga”, la nata és gelat de nata, i els fruits vermells, a falta de maduixes o cireres confitades, són grosella. Això és una versió d’un postre que va estar de moda els anys vuitanta i noranta…
La conversa, com sempre, ha estat a un nivell alt, i ha continuat amb notes a peu de pàgina, com aquest article (llarg, especialitzat) que demostra que la intel·ligència artificial és una bombolla.
Photos by Carla Pedret, a un nivell que enriu-te’n tu del New York Times!
_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar d’agost.