Els dinars del club*samfaina (43)
Dilluns passat va començar la tardor, i de cop. Fa fresca, ens posem la gorra d’hivern i més capes de roba, s’escurcen els dies. El club*samfaina, l’incansable braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, adapta els menús accordingly. La crema de carbassa i de coses taronja (batata, pastanaga) es fa passant-ho tot pel forn, perquè quan es rosteix s’asseca, i es desfà amb la batedora en un brou vegetal, de pastilla, sense manies. Si poseu massa brou us sortirà aigualit. El brou només ha de ser el mínim necessari per cobrir la part sòlida, així surt la textura vellutada que és part de la gràcia. Poseu-hi cúrcuma si en teniu, perquè sí (més color taronja). Al final llavors de carbassa, pela de taronja ratllada, raig d’oli d’oliva verge.
Abans, o alhora, hem fet l’escalivada amanida, o amanida d’escalivada, un clàssic: rostir pebrot i albergínia, afegir olives, fulla i una vinagreta d’oli, suc de llimona, mel, pebre negre i herbes (el que sigui).
També una bomba de burrata i tomàquet, però ai, no ha quedat fotografiable. La burrata havia d’anar dins del tomàquet buidat, però la relació amb el tomàquet és complicada a Europa central. Es fa un pesto d’alfàbrega, s’hi afegeixen pinyons, pipes de carbassa, olives negres, fulla. El cuiner s’ha descuidat el pesto i ha hagut d’improvisar trinxant festucs. Ho tornarem a provar.
La conversa de seguida ha agafat una orientació econòmica. Constatem que hem entrat en l’era de la LIQUIDESA o LIQUIDITAT, no tenim clar com s’ha de dir. Els Estats estan omplint de diners el sistema, la massa monetària creix i més que creixerà. Als bancs centrals se’ls ha acabat la palanca de baixar i apujar els interessos per guiar l’economia. El deute desbocat dels Estats fa que quan pugen els interessos hagin de repartir més diners, i per tant l’economia ja no es refreda.
El rostit gloriós: slow food
El plat central avui ha estat aquesta glòria del corpus gastronòmic català que és el rostit amb abús de ceba. Hem buscat carn de tres colors: pollastre, tall de vedella i salsiccia toscana, que és el més semblant que trobareu a Praga i a Txèquia al que entenem per botifarra a “botifarra amb seques” (la variació italiana és més compacta i potser una mica més especiada, la catalana més deixatada). Recordeu també que la vedella no la podeu donar per descomptada, heu de conèixer el carnisser, no en tenen sempre, a tot arreu.
Es daura la carn amb oli d’oliva i llard, es reserva i en la barreja de greixos i sucs de la carn es fa la ceba. Diem abús de ceba perquè es pot exagerar. A qui no li agrada la ceba no li agrada la vida, així, en general. S’ha de deixar fer, és LENT, heu de començar el dia abans, la nit abans. Quan la ceba estigui tova s’hi afegeix vi ranci, o conyac, o mel, o un toc de sucre (aquest seria l’ordre de la millor opció a menys bona), hi torneu la carn i que VAGI FENT xup-xup, amb el foc al mínim. La ceba es caramelitzarà i minvarà dràsticament. Depèn de cadascú, però si veieu que la cosa s’eixuga massa hi afegiu un toc de brou. Que el rostit demana vins negres amb cos va de soi. Avui, Primitivo Puglia IGT Baglio al Sole, estava d’oferta a la Formaggeria, on hem comprat la salsiccia.
De la liquidesa (o liquiditat) hem continuat debatent sobre mecanismes d’inversió: com aturar les pèrdues (Stop Loss) i defensar guanys, entre altres. A continuació, una demostració pràctica d’enviar satoshis al moneder. El bitcoin és en bona part un acte de fe, diuen els detractors. En realitat, els diners de les vostres nòmines també són un acte de fe, ja us ho trobareu, diuen els criptobros, de fet ja us ho trobeu quan voleu llogar o comprar pisos, perquè que pugin els preus s’ha d’entendre també com que el diner cada cop val menys. La posició de compromís és no ignorar el fet del bitcoin, tenir-lo en compte.
De postres una mica de mores, nabius i gelat de nata, però poca cosa, un toc dolç, però no gaire, que tampoc cal.
____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de setembre.