Les economies txeca i catalana són d’una magnitud similar. En un primer article hem vist que tenen un cert paral·lelisme històric, des de la primera industrialització al segle XIX passant per un període de foscor al segle XX culminat amb l’accés a la Unió Europea. En canvi la dinàmica demogràfica és del tot diferent: la població txeca s’ha estancat al segle XX, metre que a Catalunya s’ha triplicat.
En un segon article hem comparat aspectes d’estructura econòmica. Txèquia té a favor la proximitat geogràfica al centre d’Europa, una millor posició en deute públic i atur, més cohesió social i menys desigualtat. Tant a Txèquia com a Catalunya hi ha dependència de les grans economies veïnes i unes infrastructures de comunicació terrestre insuficients.
Per acabar ens fixarem en les perspectives, reptes i els riscos de les dues economies en el context actual: amb la quarta revolució industrial en curs, quan Europa ja no lidera el món, assistim al declivi de l’imperi americà i a l’emergència de la Xina com a potència mundial. En aquest context, el potencial de dues economies petites com la txeca i la catalana és molt limitat.
Tecnologia i talent
Una variable clau per al món del futur es la tecnologia. Txèquia inverteix més percentatge del PIB en recerca i desenvolupament que Catalunya. El 2018 va arribar a l’1,9 per cent, mentre que a Catalunya era de l’1,5 per cent. Aquest factor és molt preocupant per a Catalunya.
D’altra banda, el talent és una altra variable clau per al futur. Catalunya té millors universitats que Txèquia, i ofereix una qualitat de vida que històricament ha atret talent internacional, sobretot emprenedors. Des de l’entrada a la Unió Europea Txèquia ha atret talent de mànagers lligats a inversions sobretot productives. Aquests mànagers, en general, venen a Txequia uns anys, formen els locals i marxen. En general, Txèquia no ha atret grans emprenedors internacionals i aquí Catalunya i sobretot Barcelona han excel·lit de manera significativa.
D’una banda, des de fa dècades, al voltant de Barcelona hi ha hagut un «hype» que ha fet de la ciutat un referent mundial. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut una capital d’empreses emergents o «start-up» al sud d’Europa. Ha estat capaç de construir tota una indústria lligada a les comunicacions, que ha crescut molt com un ecosistema al voltant del Mobile World Congress.
Riscos
Pel que fa als riscos, a Txèquia hi una dependència d’Alemanya i de l’exportació i en especial del sector de l’automòbil, i en aquest respecte cal veure com afectarà el canvi al sector del cotxe elèctric al país. D’altra banda a Txèquia no hi ha bancs grans de capital txec. Per la seva banda, Catalunya té una economia més diversificada, però té riscos associats sobretot a factors polítics i de dependència d’Espanya.
El món postcovid i l’acceleració de la quarta revolució industrial
L’acceleració que el Covid 19 donarà a la quarta revolució industrial en curs és enorme. Txèquia i Catalunya s’enfronten a aquest repte des de situacions bastant diferents.
Primer, està clar que el destí econòmic de Catalunya, com el de Txèquia, està lligat a les economies de les quals depenen, Espanya i Alemanya respectivament. Això en sí ja ens dona una pista del futur de les dues economies.
Les economies postcovid s’enfronten a un rediseny de les cadenes d’oferta (supply chains). Això, per a economies tradicionalment industrials com la txeca i la catalana, suposa una oportunitat de reindustrialitzar d’una manera moderna i sostenible, sobretot en el cas txec, on el pes de la indústria es significativament més alt que a Catalunya.
Des d’un punt de vista estructural, la posició macroeconòmica i política de l’economia txeca és més forta que la de l’economia catalana. Seria d’esperar que les economies amb situacions estructurals més febles pateixin mes el xoc econòmic de la pandòmia del Covid-19, que és la crisi econòmica més gran des del període de les grans guerres a Europa al segle XX. Els propers anys veurem si la capacitat d’atreure talent i emprenedoria de Catalunya és prou forta com per fer contrabalança a les seves febleses estructurals.
Riquesa comparada
En termes monetaris, avui l’economia catalana és molt més forta que la txeca. Això ens porta a l’origen del article: la riquesa per càpita de totes dues economies. Aquesta riquesa es pot mesurar en termes monetaris corrents o calcular en paritat de poder de compra, però també es podria mesurar tenint en compte tendències dinàmiques i factors correctors, com són l’endeutament de tota la economia (deute públic, de les famílies, de les empreses i entitats financeres), el valor de les inversions en I+D (i les patents), el valor del talent, etc.
Per acabar hi ha un factor fonamental que cal esmentar, i és que la Txèquia ha optat per no entrar a l’euro i mantenir un tipus de canvi relativament feble, que asseguri l’ocupació i l’estabilitat social. Catalunya en canvi és a l’euro, que d’una banda li ha permès ser al tren de primera classe de l’economia europea, però que també l’obliga a fer ajustaments econòmics interns, normalment mitjançant devaluacions internes de salaris, per poder competir amb economies europees més productives, com l’Alemanya.
El futur després de la Covid i de la quarta revolució industrial és el més incert que la majoria hem viscut. És molt probable que els propers anys visquem correccions econòmiques importants. Només hem de veure exemple recents com la correcció brusca que va patir Grècia des del 2008, o la correcció gradual que ha patit l’economia italiana en les darreres dues dècades.
Sembla evident que el fons de la qüestió de la riquesa va molt més enllà que un indicador econòmic aïllat i que els reptes als quals les economies actuals s’enfronten són d’una magnitud tal que les comparacions entre economies poden tenir una gran volatitat abans que s’arribi a una situació consolidada al món de després de la Covid.
Carles Brunat és emprenedor i consultor d’empreses