Un dia d’escudella txeca

Els dinars del club*samfaina (4)
Patrocinat per El Olivar.

La RK és mediální partner del club*samfaina (el nacionalisme no es cura viatjant), una organització dedicada als dinars de pis a Praga per la fórmula del crowdcooking. Reproduïm l’últim comunicat de premsa que ens han fet arribar.

Praga, Europa central. Gener. Neu, fred. Zero graus al migdia. Ve de gust una escudella txeca? Un brou bullint de bou, pollastre, xirivia, pastanaga, ceba, all, llorer, etc. Un brou com el que us feia la vostra iaia? A Praga? Així és com ha anat el dinar de gener del club*samfaina, el braç gastronòmic del Casal Catalanotxec, pel gener hem obviat el puto virus i hem decidit trobar-nos. Aquesta vegada hem tingut patrocinador! El Olivar ens ha regalat vi (Ribera del Duero), un oli verge fabulós i dues variacions d’olives, marinades i trencades. De la gent de El Olivar en vam parlar aquí: olis excel·lents de Còrdova, compreu-ne, val la pena, i més si esteu al Casal Catalanotxec. La resta dels ingredients de l’escudella són txecs, quilòmetre zero. La carn és bou, perquè la vedella arriba a les carnisseries txeques de forma impredictible. El pollastre és local, i la pilota de bou i porc local. La «botifarra negra» no és tal, de fet és el jelito txec, que està elaborat amb el mateix principi, però que no és tan consistent. Els cigrons són del Lidl, la col i la resta de la verdura de l’Albert. Les postres ens les han solucionat els italians, que en gastronomia ho fan tot bé i tenen sempre raó: hem bullit unes peres en almívar i les hem servit amb gelat de tiramisú i unes pastetes seques d’ametlla i amaretto que bàsicament eren una versió italiana dels pets de monja. Madonna della madonna.