Els dinars del club*samfaina (30)
La paella fa estiu i fa casa, i sempre hi acabem tornant. La gamba i el calamar és del David Lédl, el nostre peixater de referència, i els musclos de Seafood, al carrer Slavíkova, perquè precisament el David aquesta setmana no ha rebut musclos. El vi blanc gelat era neozelandès, agradable i afruitat, trobat a un Lidl de Praga 6. Abans, però, ens hem fet uns bunyols de bacallà.
D’on ha sortit el bacallà, us preguntareu. Després de l’estupenda bacallà party de l’altre dia, un dels membres més estimats i més essencials del club*samfaina ha estat a Barcelona i ha tornat a passar bacallà per les fronteres internes de la Unió Europea. Se’l va fer envasar al buit al mercat de Sants i el va enviar en una capsa de 10 quilos per missatgeria, que és més barat, còmode i efectiu que pagar els preus abusius i enganyosos de les companyies aèries per facturar maletes. L’aperitiu l’hem acompanyat de Bohemia Sekt sec, l’escumós del país, perfectament equiparable als escumosos italians i francesos i no diguem catalans, que tenen un president repugnantment espanyolista i botifler i no comprarem “Spanish bubbly” mai, per dignitat.
Això que veieu aquí és escalivada, pebrot i albergínia rostits, i després amanits. Com? Molt senzill, n’hi ha prou amb afegir olives grosses amanides de Greek Corner. L’amaniment de les olives serveix per a la verdura escalivada. A ells els hem comprat també l’oli, els grecs són germans mediterranis i estimen l’oli i les olives. També hi hem afegit cirerols, partits per la meitat.
El tercer plat de l’entrant eren aquest musclos amb api, julivert i llorer, oberts al vapor del vi blanc de batalla, de tetrabrik. Aquest entrant de bunyols, escalivada amanida i musclos ens l’hem fotut fent l’arròs, a la cuina, i després hem passat al saló. De postres hem fet crema segons la recepta de Ferran Adrià, que té farina de panís, i hem cremat el sucre, i hem recreat un dels plaers de la vida: trencar amb la cullera la crosta de caramel que cobreix la crema.
Si vius a Praga o Txèquia i encara no ets soci del Casal Catalanotxec, fes el pas. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament. El nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant. Visca Catalunya, lliure.
_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” et pots fer soci del Casal Catalanotxec i venir als dinars del club*samfaina. Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes, o bé qualsevol altre dissabte, si així s’acorda, en un off-samfaina. Es menja en una casa particular però no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí, el dinar de juliol.