Menú de tardor amb bolets, carbassa, castanyes, peres, ànec i altres sinergies.

Els dinars del club*samfaina (33)

Bolets recollits pel Grup Via han acabat al club*samfaina, o de com funcionen les sinergies entre els diferents nuclis del Casal Catalanotxec. Parlem d’una amanida de ceps (Boletus edulis) i mollerics (Suillus granulatus) saltats amb all, posats sobre rucola i canonges, grans de magrana (pel color), olives kalamata i un formatge de cabra neutral, amb vins blancs de Moràvia.

Després, una crema de carbassa amb curcuma, però pensada perquè tingui gust i gràcia. Es fregeixen uns talls petits de guanciale stagionato, es retiren, i sobre l’oli es fregeixen daus petits de poma àcida granny. Rostim carbassa i patata, fem brou de pollastre (pastiller), hi afegim la curcuma, tot per la batedora, els trossets de guanciale i poma per alegrar el plat. La recepta és de Marc Ribas.

Després, ànec rostit, amb pera i castanyes, que és una cosa molt francesa, però ens venia de gust. L’ànec és del mercat de Jiřího z Poděbrad i venia de Moràvia. El vam encarregar dimecres, a un senyor que té una espècie de caravana-botiga, perquè no es pot esperar que tinguin set trossos de cop. Bons trossos, pit, sense os, de 300-320 grams. Com tots els rostits, es comença fregint i segellant, es reserva. Sobre l’oli, una mica de mantega, base de ceba, vi blanc, farigola, peres tallades a quarts i castanyes rostides. S’hi retorna l’ànec, s’hi afegeix brou de pollastre, s’enforna. Estava fet ahir a la nit. Vi negre argentí. Aquí la gràcia sinèrgica és com la dolçor de la pera i la ceba combina amb la carn i el contrast de les castanyes rostides.

De postres pera bullida en vi negre especiat amb canyella, anís estrellat i pela de llimona i taronja, un tast de gelat de nata i una gofra belga del Delmart, una cadena de botigues gastroesnob molt recomanable. El gelat de nata és de producció txeca, en tenen a qualsevol večerka o supermercat.

El d’avui potser és un dels menús amb millor narrativa que es recorden, tan estructurat i tan de l’estació, també tan local, i amb tanta sinergia i correspondències d’ingredients. Sobre els intangibles i les converses de sobretaula podríem destacar una altra sinergia: la d’una enginyera agroalimentària posant-se d’acord amb una arquitecta que fa espais industrials per conversar sobre maquinària, les dues sòcies del Casal. La primera coneix la maquinària, la segona necessita conèixer-la més perquè fa els espais on s’instal·la. El club*samfaina del Casal Catalanotxec existeix per coses com aquesta.

_____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” et pots fer soci del Casal Catalanotxec i venir als dinars del club*samfaina. Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes, o bé qualsevol altre dissabte, si així s’acorda, en un off-samfaina. Es menja en una casa particular però no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí, el dinar d’octubre.